El govern d'aquell país presumia d'una llei hipotecària sensible amb els més desfavorits, obligava als bancs a tenir oberta la porta del caixers perquè hi pogueren dormir els desnonats.
No m'esperava en absolut aquest final. Però és que els caixers, a sobre, els tenquen. I tinc entès que els pobres que dormen al carrer són víctimes dels skins.
Mareta de déu, que cruel...
ResponEliminaNo m'esperava en absolut aquest final. Però és que els caixers, a sobre, els tenquen. I tinc entès que els pobres que dormen al carrer són víctimes dels skins.
ResponEliminaQuè menys, no? :-P
ResponEliminabuf!...cruelment real...
ResponEliminacoi que els obliguin a obrir la caixa forta i donin una bossa a cadascú per poder omplir
ResponEliminaJa no es troben bancs aixi!
ResponEliminaEs tot un detall...
Molt més divertit si hi fessin dormir als banquers...segur que no aguantarien ni una nit sense cag... als calçons.
ResponEliminaNanit!
Mare meva!
ResponEliminaI encara els faran pagar un lloguer.
ResponEliminaés un relat cru i molt real, Jp. Cada dia em trobo més caixers que els deixen oberts i hi dorm gent, sobretot a Barcelona, deu ser per això?
ResponEliminaL'escauforeta dels diners... no sé si recomforta gaire.
ResponEliminaUn petó amb cafè!