dissabte, 17 de novembre de 2012

Toc de campana

Va morir el campaner i no s'assabentà ningú.

11 comentaris:

  1. Ostres... això sí que és un problema... fins a la propera mort no anunciada no se'n recordarà ningú?

    ResponElimina
  2. I ningú ha trobat a faltar el repicar de les campanes?

    ResponElimina
  3. Es el que té el temps en que ens ha tocat viure. Hi han oficis que ja no es porten... Els campanars avui estan programats electrònicament.
    Pobre campaner, amb el temps que devia portar retirat, ja ningú es recordava d'ell!

    ResponElimina
  4. Ser un toca campanes no és gens fàcil......

    ResponElimina
  5. Quina falta de comunicació boca-orella! Sembla estrany en un poble...

    ResponElimina
  6. Vaja, me ve al cap una frase, qui controla el controlador?

    ResponElimina
  7. ooooooh! pobre campaner!!!

    Ni un voluntari ni que sigui aprenent de toca campanes?

    Però... ja el trobaran a faltar, ja!!!

    ResponElimina
  8. M'ha recordat el cas de l'enterramorts aquell que, va morir, i...ja t'ho pots figurar.

    ResponElimina
  9. Fixa't bé que el problema sempre és el mateix: ¿ Qui enterra als enterramorts ?.

    ResponElimina