dissabte, 8 de març de 2014

Daltabaix

És d'admirar el bon aspecte que tinc. Han passat anys, és veritat, no hi ha més que veure la gent al meu voltant, els amics, els companys, els veïns... com han envellit. Però jo estic com quan tenia trenta anys. No sé com ho faig i està lleig que ho diga, però a la vista està, no es pot dissimular. Eh!, que jo em cuide... faig esport, alimentació sana, vestisc a la moda, cabells sempre ben tallats; això i, per què no dir-ho, un bon xassís que té un, què vols que li faça. En fi, el que es diu, un xaval. Mira, ja està ací l'autobús... Collons!, sí que ve ple hui... Veus?, el que jo deia, acabe de pujar-hi, i aquella noia ja m'està mirant... Escolte senyor, vol seure?

16 comentaris:

  1. Hi ha gent que és optimista de mena i no té mirall a casa.

    ResponElimina
  2. No t'ho pensis i seu… que a sobre de guapo arribaràs més descansat! ;)

    ResponElimina
  3. He, he, he... tot són punts de vista... ella el veu gran, mira, tu!

    ResponElimina
  4. El veuen gran perquè ho és, però a nosaltres mateixos sempre ens veiem joves. Potser és que no ens ho volem creure...

    ResponElimina
  5. Una mica de megalomania sí que té aquest home.

    ResponElimina
  6. Ostres, ja veig el seu ego per terra, i es que no es pot ser tan cregut!!!

    ResponElimina
  7. Aquest jovent que no té vergonya!!! :P

    ResponElimina
  8. Jo crec que el seu punt de vista és el bo!

    ResponElimina
  9. Ai, pobre! M'ha fet llastimeta... ;-)

    ResponElimina
  10. Avui en dia es fa servir el "senyor" molt a la lleugera. Aquests nens d'avui en dia no estan ben ensenyats, no tenen respecte per la gent gra... dic la gent adulta.

    ResponElimina
  11. Sí, és trist o alegre, com es mire, però qualsevol persona quan es mira a l'espill es veu jove, bonic, i agradable, tot i que siga ja un iai com jo gairebé als cinquanta anys, és un mecanisme atàvic, tot i que la bellesa i la vellesa són relatives, absolutament relatives valga la contradicció.

    Vicent

    ResponElimina
  12. És per caure't el món als peus! :-)))

    ResponElimina
  13. Sempre és millor creure en les bones intencions de la gent! I evidentment, s'ha de fer humor sobre la vellesa perquè no significa que sigui dolent. Hem de canviar la nostra perspectiva sobre aquesta etapa, ara ningú no vol envellir i és una cosa natural i inevitable.

    ResponElimina
  14. Rotund final! Tots tenim el mirall de Dorian Gray a l'inrevés: ens ensenya la imatge que volem i la que adquirim a còpia d'anys i afanys. Hauríem de tenir sempre el mirall veritable de la mirada desinteressada que troba aquest personatge, com l'emperador romà que es feia dir contínuament allò de. "Recorda que ets mortal!".

    ResponElimina
  15. Ja se sap...és més fàcil veure les arrugues dels altres que les nostres...
    Una persona estinada, amb gairebé cent anys, quan em parlava d'una amiga seva em deia..."és que és una noia...."...
    :)

    ResponElimina
  16. Jo encara sóc nena. Llavors, ma filla què és ? :DD

    ResponElimina