Tu no passis l'escombra i veuràs com acaba apareixent sota el llit no un monstre si no varis.....
He, he, he...
mai se sap ...has mirat prou bé? molt bo Jpmerch m'has fer riure!
Que bo! Quina llàstima, amb el que li ha costat
I tampoc t'havies convertit en un insecte monstruós.
Potser el monstre estava a l'armari, també es molt típic dels monstres. O també es solen camuflar en forma de pila de roba
Hi ha monstres invisibles, que són els més dolentots.
Madurar té aquestes decepcions.
Quan ens coneixem una mica sabem que el monstre no és pas sota del llit sinó dalt, i normalment ho som nosaltres.Vicent
haha, jo encara hi crec en els monstres sota el llit, encara que no els vegi.
Mirar sota el llit per por és una excusa, sempre ho fem amb l'esperança de trobar-hi algú, he, he...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
De vegades són damunt el llit!Aferradetes :)
"Tot i això, el rot que vaig sentir en deixar anar la flassada em va glaçar el cor. De l'escombra amb què l'havia aixecada només en quedava el mànec".Gràcies, xato!! ;-) i :****
Veus? La CANTIRETA ja ho ha arreglat... ja pots tornar a tenir por!! hahahahaha
Tu no passis l'escombra i veuràs com acaba apareixent sota el llit no un monstre si no varis.....
ResponEliminaHe, he, he...
ResponEliminamai se sap ...has mirat prou bé? molt bo Jpmerch m'has fer riure!
ResponEliminaQue bo! Quina llàstima, amb el que li ha costat
ResponEliminaI tampoc t'havies convertit en un insecte monstruós.
ResponEliminaPotser el monstre estava a l'armari, també es molt típic dels monstres. O també es solen camuflar en forma de pila de roba
ResponEliminaHi ha monstres invisibles, que són els més dolentots.
ResponEliminaMadurar té aquestes decepcions.
ResponEliminaQuan ens coneixem una mica sabem que el monstre no és pas sota del llit sinó dalt, i normalment ho som nosaltres.
ResponEliminaVicent
haha, jo encara hi crec en els monstres sota el llit, encara que no els vegi.
ResponEliminaMirar sota el llit per por és una excusa, sempre ho fem amb l'esperança de trobar-hi algú, he, he...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDe vegades són damunt el llit!
ResponEliminaAferradetes :)
"Tot i això, el rot que vaig sentir en deixar anar la flassada em va glaçar el cor. De l'escombra amb què l'havia aixecada només en quedava el mànec".
ResponEliminaGràcies, xato!! ;-) i :****
Veus? La CANTIRETA ja ho ha arreglat... ja pots tornar a tenir por!! hahahahaha
ResponElimina