diumenge, 30 de març del 2014

Pors nocturnes

Com que no em parava bé a la meua edat i amb ajuda psicològica, vaig aconseguir superar la por nocturna que patia. Molt il·lusionat, m'enduguí un bon desengany en mirar sota el llit. No hi havia cap monstre.

15 comentaris:

  1. Tu no passis l'escombra i veuràs com acaba apareixent sota el llit no un monstre si no varis.....

    ResponElimina
  2. mai se sap ...has mirat prou bé? molt bo Jpmerch m'has fer riure!

    ResponElimina
  3. Que bo! Quina llàstima, amb el que li ha costat

    ResponElimina
  4. I tampoc t'havies convertit en un insecte monstruós.

    ResponElimina
  5. Potser el monstre estava a l'armari, també es molt típic dels monstres. O també es solen camuflar en forma de pila de roba

    ResponElimina
  6. Hi ha monstres invisibles, que són els més dolentots.

    ResponElimina
  7. Madurar té aquestes decepcions.

    ResponElimina
  8. Quan ens coneixem una mica sabem que el monstre no és pas sota del llit sinó dalt, i normalment ho som nosaltres.

    Vicent

    ResponElimina
  9. haha, jo encara hi crec en els monstres sota el llit, encara que no els vegi.

    ResponElimina
  10. Mirar sota el llit per por és una excusa, sempre ho fem amb l'esperança de trobar-hi algú, he, he...

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. De vegades són damunt el llit!

    Aferradetes :)

    ResponElimina
  13. "Tot i això, el rot que vaig sentir en deixar anar la flassada em va glaçar el cor. De l'escombra amb què l'havia aixecada només en quedava el mànec".

    Gràcies, xato!! ;-) i :****

    ResponElimina
  14. Veus? La CANTIRETA ja ho ha arreglat... ja pots tornar a tenir por!! hahahahaha

    ResponElimina