dimecres, 26 de març de 2014

Sense consentiment

En l'enterrament d'un conegut, digué que no tornaria mai al cementiri, no fos cas que la mort prenguera nota d'ell. En certa manera, home de paraula com era, ho va complir. Perquè el dia que hi tornà, segurament l'hi portaren enganyat, sempre és més fàcil enganyar els difunts que convèncer-los.

10 comentaris:

  1. Tu creus que és possible convèncer algú si no és amb amor, o digues si vols amb un plat de llentilles?

    ResponElimina
  2. segur que no sabia on el portàven

    ResponElimina
  3. segur que no sabia on el portàven

    ResponElimina
  4. Segur que sí que el van enganyar, o al menys no li varen dir tota la veritat! :P

    ResponElimina
  5. Ho van fer sense preguntar-li res, els molt desconsiderats, segur, no es van prendre ni la molèstia d'enganyar-lo...

    ResponElimina
  6. Ves que no es vulgui fugar de la tomba quan descobreixi l'engany...

    ResponElimina
  7. Doncs jo trobo que enganyar ens difunts és una cosa molt lletja. Els pots portar on vulguis i no es queixen, no cal mentir!

    ResponElimina
  8. Com ja sabien que no el convencerien, el van portar enganyat i a més amb nocturnitat (on el van ficar era fosc), premeditació i alevosia.

    Bona tarda!! :)

    ResponElimina
  9. No sabia que aquesta promesa, no la podria complir...Si no era de grat, hi hauria d'anar per força!

    ResponElimina
  10. Anava venut. O begut. Ais.... si s'ensopega malament :-D

    ResponElimina