dilluns, 26 de maig de 2014

Anàlisi postelectoral d'un partit gran

Tot havia fregat la perfecció, el programa, el candidat, la campanya... tot perfecte menys l'electorat que no va saber estar a l'altura i, al final, ho va desbaratar tot.

15 comentaris:

  1. Aquest electorat... No n'aprendrà mai...

    ResponElimina
  2. Quina colla els electors!!! :P

    ResponElimina
  3. És el que passa, els comences donant dret a vot i mira què fan...

    ResponElimina
  4. És el que passa quan fas un "campañon", ehem, com deia la Carmencita...

    ResponElimina
  5. Quina poca consideració, si és que no hi ha respecte ni hi ha res. Tanta feina com havien fet...

    ResponElimina
  6. És el mateix que quan jo parle, jo sempre estic a l'alçària, però els meus interlocutors hi són a la seua i així cadascun fem la nostra via, o el que tu dius, ho empastifem tot, tot i que la meua comunicació no és del tot roïna.

    Vicent

    ResponElimina
  7. A veure què faran els partits petits amb megalomania.

    ResponElimina
  8. fins que no posin entrepans a les taules electorals.......

    ResponElimina
  9. si es que encara s'empenyen en fer-se notar aquests votants... no han entes res del paper que els hi toca en aquest circ!

    ResponElimina
  10. Les properes eleccions, fora votants, au!! ;)

    Aferradetes!

    ResponElimina
  11. haha, és que estar a l'altura d'alguns partits crec que és impossible, per sort!

    ResponElimina
  12. L'únic problema de la democràcia és aquesta mania de deixar votar a la gent.

    ResponElimina
  13. Això passa perquè els electors voten per inèrcia, mira qui guanya sempre...

    ResponElimina
  14. I és que l'electorat sempre va a la seva...

    ResponElimina