Aquesta és la meua participació en Relats Conjunts de maig.
No em llevaràs res més, malparit! És tot el que va dir abans de disparar a frec de roba, dos tirs a l'home a qui havia estat esperant amagat en un carreró. Fredament li posà dos dits al coll per assegurar-se de que era mort. Seguidament, encengué una cigarreta i es dirigí a la comissaria de policia del districte per confessar el que acabava de fer.
A l'endemà els diaris donaven la notícia:
L'enginyer John Poiuy mata al seu ex-soci l'advocat Polki Qwerty
Ahir vespre, en ple carrer, l'enginyer John Poiuy va matar a tirs l'advocat Polki Qwerty, ex-soci del primer. Tot seguit es va entregar a la policia. S'especula en que el mòbil del crim podria haver estat la relació sentimental que la víctima mantenia amb la dona d'en Poiuy, i que recentment acabava d'eixir a la llum. Les coses entre ells s'havien anat deteriorant des que la Qwerty & Poiuy Co es va disoldre per un assumpte de patents, pel que van litigar els dos socis.
He hagut de manllevar un personatge del relat d'en XeXu, i a més he hagut de matar-lo. No he trobat una altra eixida, espere sàpiga comprendre-ho.
Estic segur que ho entendrà, com tu mateix dius no hi havia cap altra sortida.
ResponEliminaDe totes maneres, em sap greu per en Qwerty i també per en Poiuy, tan amics que eren i tantes coses que havien compartit (començant per la primera línia de lletres dels teclats) i haver d'acabar així.
A la teva sorpresa jo afegiria que els dos es complementaven a la perfecció!
EliminaEs comença compartint unes tecles i se n'acaben tocant d'altres. M'ha impactat molt l'escena, és un relat molt potent!
ResponEliminaCrec que massa sovint tenim por de matar personatges en els relats conjunts.
ResponEliminaNo cal que et disculpes, si tu saberes la quantitat ingent de gent que tots els dies es cruspeix un o dos cadàvers et cauries de cul, directament o indirecta.
ResponEliminavicent
I segur que la dona que no havia de tocar es deia Tecla
ResponEliminaRequiesCat in pace
ResponEliminaFita
Js se sap que una cosa es compartir negocis i l'altra compartir la dona, i si els negocis ja no van acabar bé... Jo de tota manera no m'hagués entregat, que em busquin!! Ves a saber si no hi ha algun altre soci emprenyat a qui se li pugui carregar el mort (mai millor dit) :P
ResponEliminali manlleves el personatge i vas i te'l carregues? el fi justifica els mitjans .....bon relat!
ResponEliminahahahahaha
EliminaHo entendrà, segur. I si no, ja està fet perquè a les novel·les negres no ressusciten els personatges.
ResponEliminaNo sé, no sé... vigila les teues cames...
ResponEliminaMalgrat tot em sembla un relat excel·lent... no era una bona associació aquesta, la d'aquests dos socis, sembla que res els eixia bé.
Veig que has d'anar molt en compte amb qui t'associes...Quan hi ha diners i banyes pel mig, malament...
ResponEliminaHahaha, quina gràcia! Tot i que és una idea original, podria ser perfectament la continuació de la meva! Només em sap greu pel pobre senyor Qwerty, esperava que tingués una llarga i profitosa vida. Ara falta que algú s'animi a relatar la cara que va posar el senyor Underwood en veure l'esquela d'en Qwerty als diaris...
ResponEliminaQuè bo, JOTAPÉ!! Ets un mega-crack... Ho he visualitzat tot com si es tractés d'una pel·li de cinema negre americà...
ResponEliminaAixò de manllevar personatges és comú per aquí... sempre entre amics, clar! ;-) Ben fet!! :-)))
En Qwerty passà a la història, potser s'hagués estimat més restar a un discret anonimat fet de notes manuscrites.
ResponEliminaLes Underwood les carrega el diable!
ResponEliminaL'avarícia va trencar la societat, no es pot tenir tot, diners, dona i ... salut. ;)
ResponEliminaCompte amb en Xexu, en un no res et trenca les cames!!
Aferrades!
Cherchez la femme! :)
ResponEliminaBon relat, escrit en tinta negra.
ResponEliminaEra patent que com a socis divergien. :-)
ResponElimina