dimarts, 29 de juliol de 2014

El color del cristall amb què es mira

Era tan clar el color d'aquell cristall, que la veritat més absoluta mirada a través d'ell, esdevenia una gran mentida. 
 

9 comentaris:

  1. Es lo que té ser tant transparent, que de vegades es veu allò que no s'hauria de veure!

    ResponElimina
  2. el sol enlluerna .....depèn de les ulleres!

    ResponElimina
  3. La mentida, servida en safata de cristall, pot semblar veritat. En tenim exemples.

    ResponElimina
  4. Sempre i podem posar una mica de baf per treure'n la transparència...

    ResponElimina
  5. doncs que el ratllin una mica massa transparència tampoc és bona.

    ResponElimina
  6. La mentida és que té la cama molt curta...

    ResponElimina
  7. I jo que em pensava que la transparència era una bona cosa... és que ja no ens podem fiar de ningú, ni tant sols d'ella...

    ResponElimina
  8. Sí, és cert, has tractat un tema filosòfic fins alt grau, cal sempre en la vida, en la política, en tot, fins i tot en l'amor, certa opacitat, no opacitat però sí translucitat.

    Vicent

    ResponElimina
  9. això s'arregla embrutant un xic el mirall, tampoc fa falta massa

    ResponElimina