Era una persona molt compromesa i solidària. Així que s'assabentava d'una desgràcia, encetava una campanya en favor de les víctimes amb un hashtag ocurrent, tot i que a aquestes, desagraïdes, tant els feia.
Jo me'n recorde d'una xica que començà fent-se ovolactovegetariana, després vegetariana i més tard va pensar: _Pobres vegetals, què no són éssers vius com jo? i va menjar només aire, els metges li feien mig mes, però ella pensà finalment que l'aire no mereixia ser consumit ni mort i es pegà un tret, tot abans pensar que les coses tampoc no podien ser malmeses però alguna cosa hi havia de fer.
real com la vida .....aiss hem de tornar a la solidaritat 1.0
ResponEliminaJo me'n recorde d'una xica que començà fent-se ovolactovegetariana, després vegetariana i més tard va pensar: _Pobres vegetals, què no són éssers vius com jo? i va menjar només aire, els metges li feien mig mes, però ella pensà finalment que l'aire no mereixia ser consumit ni mort i es pegà un tret, tot abans pensar que les coses tampoc no podien ser malmeses però alguna cosa hi havia de fer.
ResponEliminaVicent
Aix.... no sé pas què ens pensem ....
ResponEliminaUn hashtag és una oració en hebreu?
ResponEliminaPotser no eren prou ocurrents
ResponEliminaReal (i trist) com la vida virtual misma!!
ResponEliminaMés d'un haurà abaixat les orelles quan ha llegit el teu post. Avui pegues allà on fa mal.
ResponEliminaDe desagraïts l'infern n'és ple.
ResponEliminaSegurament haguessin agraït igual l'ajuda sense aquest (?) tan ocurrent...
ResponElimina