dimecres, 3 de setembre del 2014

Pèrdua

Hi havia moments, en la vida d'aquell home, en què li feien més mal els bons records que els dolents. 

A Rosa, ma germana, que se n'ha anat amb molta pressa.

24 comentaris:

  1. Ostres... Una abraçada company. Al final els bons records seran un bàlsam més que una tortura. Ànims.

    ResponElimina
  2. Una aferradeta ben forta, nin.

    ResponElimina
  3. Els bons records, finalment acompanyaran, però és cert, en les pèrdues, poden fer molt de mal. Aquest conte concentra molta tendresa, Jp.

    Una abraçada molt gran, amic!

    ResponElimina
  4. Em sap molt greu, Jp. Força i una abraçada.

    ResponElimina
  5. Ês la última cosa que esperava trobar a casa teva. Anims i endavant, no queda altre.

    ResponElimina
  6. Ho claves molt, els bons provoquen enyorança i això fa molt mal quan saps que no ho podràs tornar a viure. A mi em passa sempre. Una abraçada, Jp!

    ResponElimina
  7. Ho sento molt Jp. Molts ànims i una abraçada.

    ResponElimina
  8. Quan hi ha sentiments pel mig, sol passar...Però el temps els suavitzarà i serà un record dolç!
    Em sap greu, JP :)

    ResponElimina
  9. A la teva vida sempre quedarà la fragància que t'ha deixat la Rosa.
    Una notícia molt trista. Una abraçada per a tu i un record per a l'amiga Rosa, que no he conegut.

    ResponElimina
  10. Em sap greu. Una gran abraçada.

    ResponElimina
  11. Els bons records poden fer-te mal, però amb el temps endolciran l'absència.
    Ànims i una forta i sincera abraçada!

    ResponElimina
  12. Hi ha moments en què sobren les paraules.
    Una abraçada, Jp!

    ResponElimina
  13. quan hi ha una absència per força el dolor és recordar ....abraçades!

    ResponElimina
  14. Gràcies amics, les vostres paraules són de molta ajuda.

    ResponElimina
  15. Arribe tard Jp, que la meua llista de blogs s'actualitza com li dóna la gana. Em sap molt greu, ànims i una forta abraçada.

    ResponElimina
  16. Avui l'entrada no fa riure, però arriba molt fons.

    ResponElimina
  17. Ostres... em sap moltíssim greu!

    Després d'un temps en que he estat molt poc activa a la catosfera, anava repassant els meus blogs preferits per posar-me al dia i aquest post m'ha agafat totalment per sorpresa... T'acompanyo en el sentiment, de tot cor. Un petó.

    ResponElimina