diumenge, 21 de setembre del 2014

Un final feliç

Feren un bon casament, estaven fets l'un per a l'altre. No hi havia matrimoni que s'entenguera millor que ells. Prova d'això és que quan es divorciaren no tingueren cap problema d'arribar a un bon acord. 

12 comentaris:

  1. M'encanta aquesta història... té el teu punt d'humor, però és real com la vida mateixa. Jo els conec. ;)

    ResponElimina
  2. Ostres, ironies de la vida...És clar, pot haver-hi diferents finals feliços!

    ResponElimina
  3. Aleshores tens raó quan dius que van ser un bon matrimoni. Crec que és igual d'important començar un camí amb un 10 i acabar-lo amb un 11 :)
    Tenir la facultat de saber respectar un temps d'amor i ser conscients de quan és hora de plegar sense fer soroll, amb amor (d'un altre tipus) i elegància, és la més gran prova de que va ser un bon matrimoni !

    ResponElimina
  4. Llàstima que no sempre sigui així, suposo perquè de vegades només és un qui vol acabar la relació. Però hi ha casos com aquest, són finals ben feliços (o tornar a ser amics, quan hi ha canalla)

    ResponElimina
  5. Absolutament real! :-)

    Després, quan el nen fa fer la Comunió, van seure junts al mateix banc sense fer cap numeret :-))

    ResponElimina
  6. Segur que amb tanta avinença ho tornen a probar.

    ResponElimina
  7. Sempre és bonic mantenir una bona relació amb algú que se suposa que ha sigut important a la teva vida.

    ResponElimina
  8. Visca els nuvis.
    Visca els ex-nuvis!!

    ResponElimina
  9. Una bona entesa fins el final, i tant!

    ResponElimina
  10. Veig que parles de mi. No sé si cobrar-te drets d'imatge, o felicitar-te.

    ResponElimina
  11. Caram. Quina bona parella... de dos! :-)

    ResponElimina
  12. Veure aquestes parelles suposadament tan enamorades fent aigües em fa entristir. "Primer ve el matrimoni, després el tedi i després l'adulteri", deia l'Oneguin de Puixkin.

    ResponElimina