divendres, 12 de juny del 2015

Penitència

No creia en la justícia divina, sempre anava a confessar-se assistit per un advocat.

11 comentaris:

  1. No creia, doncs, en "qui la fa la paga"!

    ResponElimina
  2. Ah, deu ser el que en diuen l’advocat del diable

    ResponElimina
  3. Més aviat, qui la fa la plaga.... xist dolent

    ResponElimina
  4. Més val anar-se a confesar després d'una bona almoina... perquè és sabut que la justícia divina, és divinament justa

    ResponElimina
  5. Ha, ha, ha...

    Pitjor ho tenim els que no creiem ni en la justícia divina ni en la humana... molt pitjor.

    ResponElimina
  6. Na Carme m'ha llegit el pensament ...
    hehehe que bo ets!! ;)

    Aferradetes!

    ResponElimina
  7. La justícia divina...
    encara l'espero! Franco, Fraga, etc. van morir de vells al llit.

    ResponElimina
  8. No és pas mala estratègia. La tindré en compte.

    ResponElimina
  9. Una situació molt contradictòria...

    ResponElimina
  10. Segurament combregava davant d'un notari, per a rebre el cos de Crist i cerciorar-se certament de que era cert.

    Vicent

    ResponElimina
  11. mentre no hagués de confessar les relacions amb la dona del advocat....

    ResponElimina