Cada vegada les coses anaven pitjor en el convent. Els monjos no aconseguien acordar el repartiment de tasques i sempre acabaven a bofetades. I tot perquè l'abat un dia s'encabotà a reinstaurar el vot de silenci.
Mire voste: sempre s'ha dit que les llengües estan per unir i no per dividir, i jo consiere que açò és fals. Compte vostè a qualsevulla llengua quantes lloances i quants insults hi ha.
Queda clar que sense diàleg no hi ha entesa que valgui!
ResponEliminaAh, ah, ah...
ResponEliminano es pot ser tan radical... que s'espatllen les coses.
El diàleg és absolutament necessari per organitzar-se.
Que es reservin el calbot més fort per a l'abat.
ResponEliminaÉs clar sinó podien parlar, malament podien organitzar-se...
ResponEliminaOn no hi cap la paraula ja se sap.
ResponEliminaVicent
Un grup de monjos que fan vot de silenci... deu ser una mostra fantàstica per un psicòleg.
ResponEliminaMire voste: sempre s'ha dit que les llengües estan per unir i no per dividir, i jo consiere que açò és fals.
ResponEliminaCompte vostè a qualsevulla llengua quantes lloances i quants insults hi ha.
Ho tenien que aclarir abans de reinstaurarà el vot de silenci. Ara, a bufetades, segur que acaben malament.
ResponEliminaLes bufetades almenys fan soroll!
ResponElimina