dijous, 2 de juliol del 2015

Falta de diàleg

Cada vegada les coses anaven pitjor en el convent. Els monjos no aconseguien acordar el repartiment de tasques i sempre acabaven a bofetades. I tot perquè l'abat un dia s'encabotà a reinstaurar el vot de silenci. 


9 comentaris:

  1. Queda clar que sense diàleg no hi ha entesa que valgui!

    ResponElimina
  2. Ah, ah, ah...

    no es pot ser tan radical... que s'espatllen les coses.
    El diàleg és absolutament necessari per organitzar-se.

    ResponElimina
  3. Que es reservin el calbot més fort per a l'abat.

    ResponElimina
  4. És clar sinó podien parlar, malament podien organitzar-se...

    ResponElimina
  5. On no hi cap la paraula ja se sap.

    Vicent

    ResponElimina
  6. Un grup de monjos que fan vot de silenci... deu ser una mostra fantàstica per un psicòleg.

    ResponElimina
  7. Mire voste: sempre s'ha dit que les llengües estan per unir i no per dividir, i jo consiere que açò és fals.
    Compte vostè a qualsevulla llengua quantes lloances i quants insults hi ha.

    ResponElimina
  8. Ho tenien que aclarir abans de reinstaurarà el vot de silenci. Ara, a bufetades, segur que acaben malament.

    ResponElimina