En trobar-se amb l'assassí, no es deixà dur per l'instint natural de lluitar o fugir. Amant com era de solucions imaginatives i revolucionàries optà per fer-se el mort. Per desgràcia no comptava amb que aquell criminal, a més d'assassí era un necròfil degenerat.
Ui, que macabre...Això és com si l'assassinessin dues vegades!!! Corre cada element per aquests mons...
ResponEliminaMon pare solia dir "Farem foc o fugirem?" no sabia que hi haguera una tercera possibilitat. Disculpa que haja esborrat el comentari, m'havia equivocat.
ResponEliminaVicent
ja és mala sort també
ResponEliminaC... quina mala sort!!!
ResponEliminaAnar a topar amb un assassí, necròfil i degenerat tot a la vegada!!!
Però ja se sap, als innovadors, sempre els passen coses inesperades...
És llei de Murphy.
ResponEliminaI va seguir fent-se el mort?
ResponEliminaVa ser pitjor el remei que la malaltia!
ResponElimina#ai
ResponEliminaQui li havia de dir que faria el mort i l'amor a la vegada.
ResponEliminaEl més difícil és seguir fent-se el mort. Esperem que cap part del cos el delati!