L'avaria era massa important com per a intentar una reparació. A partir d'ara haurien de continuar a peu, cosa que a aquells intrèpids aventurers no els faria amoïnar-se.
Agafaren l'estrictament necessari, evitant els objectes inútils —en aquestes condicions no podien permetre's dur un pes extra— i començaren a caminar per les dunes. No podien perdre temps, tenien una llarga travessia per davant.
No duien ni cinc minuts caminant quan va ocòrrer un fet que els va fer dubtar per primera vegada de l'èxit de l'empresa. Tots pogueren escoltar els crits del company que s'havia quedat endarrerit:
—No corregueu tant! Espereu-me! Que se m'ha ficat una mica de sorra dins la bota.
Agafaren l'estrictament necessari, evitant els objectes inútils —en aquestes condicions no podien permetre's dur un pes extra— i començaren a caminar per les dunes. No podien perdre temps, tenien una llarga travessia per davant.
No duien ni cinc minuts caminant quan va ocòrrer un fet que els va fer dubtar per primera vegada de l'èxit de l'empresa. Tots pogueren escoltar els crits del company que s'havia quedat endarrerit:
—No corregueu tant! Espereu-me! Que se m'ha ficat una mica de sorra dins la bota.
Intrèpids d'asfalt, pel que sembla ;)
ResponEliminaEs farà moooolt llarga aquesta travessia...
ResponEliminahahaha, sort que no era una pedra! ;)
ResponEliminaBoníssim, Jp!
Primer l'avaria del vehicle, ara la sorra a la bota... tot són entrebancs en aquesta travessa del desert...
ResponEliminaMolt bo!! :-))
Ha, ha, ha... doncs sembla que ho tenen xungo, amb unes dificultats d'aquesta mena!
ResponEliminaMoltes gràcies, Jp, per participar i per fer-nos somriure sempre.
M'enduc l'enllaç cap a ca meva...
Hi ha qui té grans ideals, però se'n van en orris quan una pedra els entra en la sabata, tot i que sabem, els qui ho sabem, que l'ideal té un preu, la mort normalment, lenta o ràpida.
ResponEliminaVicent
Al cap de 5 minuts de seguir la marxa n'hi entrarà a l'altre peu.
ResponEliminaHi sortiran guanyant si el porten a coll.
Sempre poden anar descalços
ResponEliminaHe, he, el més normal del món és que si camines per la sorra se te n'omplin les botes...Seria interessant saber si van arribar al seu destí...
ResponEliminaDoncs no va començar amb gaire bon peu la travessa!
ResponEliminaMolt bo. Van arribar-hi?
ResponEliminaHi havia camells (per a la droga del que deia això)? Potser una mica d'arròs els faria la travessia més païble.
ResponEliminaMolts petons, xato!
L'heroisme ja té aquestes limitacions.
ResponEliminaUna cosa molt gran en una de molt petita.
ResponEliminaVal més que s'ompli l'altra sabata de sorra
ResponEliminaHahaha, com diu la Loreto o bé que s'ompli l'altra sabata amb sorra o bé que se les tregui les dues...
ResponEliminaHahaha, com diu la Loreto o bé que s'ompli l'altra sabata amb sorra o bé que se les tregui les dues...
ResponElimina