A vegades, no demanar res, Jp, té premis inesperats. Com ara un microconte preciós, que em fa plorar i tot. Lluirem aquest conte en algun lloc també, encara que no sigui una anècdota passada.
Us llegeixo i penso que la millor col·lecció que he fet sou vosaltres, com diu en Xavier: la col·lecció de bons amics.
Tot el que dius sempre és molt cert i avui encara més.
ResponEliminaCol·leccionadora de bons amics.
ResponEliminaGeneralment demana un somriure, cosa que no és gens difícil d'aconseguir a ca seva.
ResponEliminaQui sap què és allò real?
ResponEliminaVicent
És que els amics són desinteressats, no demanen res a canvi...
ResponEliminaA vegades, no demanar res, Jp, té premis inesperats. Com ara un microconte preciós, que em fa plorar i tot. Lluirem aquest conte en algun lloc també, encara que no sigui una anècdota passada.
ResponEliminaUs llegeixo i penso que la millor col·lecció que he fet sou vosaltres, com diu en Xavier: la col·lecció de bons amics.
Gràcies, gràcies, gràcies!!!
Ella és així, per això sempre ens té.
ResponEliminaMolt maco, Jp.
Què bonic!!! :-)))
ResponElimina