dissabte, 13 de maig del 2017

La Col·leccionadora de Moments

No ens demanava res a canvi aquella dona, quan amb la seua capseta d'aquarel·les encara humides, ens obria la porta de sa casa cada matí.

8 comentaris:

  1. Tot el que dius sempre és molt cert i avui encara més.

    ResponElimina
  2. Generalment demana un somriure, cosa que no és gens difícil d'aconseguir a ca seva.

    ResponElimina
  3. És que els amics són desinteressats, no demanen res a canvi...

    ResponElimina
  4. A vegades, no demanar res, Jp, té premis inesperats. Com ara un microconte preciós, que em fa plorar i tot. Lluirem aquest conte en algun lloc també, encara que no sigui una anècdota passada.

    Us llegeixo i penso que la millor col·lecció que he fet sou vosaltres, com diu en Xavier: la col·lecció de bons amics.

    Gràcies, gràcies, gràcies!!!

    ResponElimina
  5. Ella és així, per això sempre ens té.

    Molt maco, Jp.

    ResponElimina