dimecres, 3 d’agost del 2011

No passa res!

Aquest matí quan m'he alçat del llit i he engegat la cafetera i la ràdio, se m'ha caigut el cel al damunt en escoltar que la cosina d'en Risc expressió furtada amb traïdoria però sense premeditació a l'Elfreelang(*) del sobirà deute espanyol, havia crescut tant que en Zapatero havia hagut de suspendre les seues vacances. Ràpidament he pensat, això deu ser molt greu. Però si estem a dia 3!, com ho farem per a arribar a fi de mes?. Corrents he anat a veure la cartera tement-me el pitjor. Però res, una vegada més s'ha demostrat que els mitjans de comunicació són uns alarmistes, perquè a la cartera hi havia els mateixos cinc euros que tenia ahir. Exagerats!

Que te n'has fet de gran, cosina!


* Estaré esdevenint un paràsit de la inspiració?

10 comentaris:

  1. Osti la cosina com creix! I encara no li han caigut les dents!

    ResponElimina
  2. Molt espavilat en Zapatero, com que sap que molt aviat agafarà unes llargues vacances...

    ResponElimina
  3. Res, comtu dius, exageracions: si li lleves a la cosina els tacons que porta, es queda en no res. I encara sort que t'has trobat els euros a la cartera, que hi ha qui li'ls han canviat per "punts bàsics" i ara ves al(s) mercat(s) amb ells...

    ResponElimina
  4. Ja sap: com més cosins, més endins, que diem per aquí.

    ResponElimina
  5. No sabia que tu també la coneixies a la cosina!!!!! si que ha crescut renoi!

    ResponElimina
  6. Aquesta cosina és alemanya? tan alta i tan rossa?

    ResponElimina
  7. M'agrada la cosina. Lituana, potser? La proposo d'anxaneta quan els petits se'n cansin, farà goig, emparrant-se per les cuixes dels homos...
    Pel que fa a la crisi del Zapatero, ja ens ha deixat el país ben galdós, que diem aquí a l'Urgell...

    ResponElimina
  8. Hahahaha ai, perdó... ja sé que no és per riure, però... aquesta cosina m'ha fet molta gràcia!! :-DD

    Jo ja no sé si fem bé d'escoltar les notícies, eh? Només ens emportem ensurts...

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies a tots per passar i comentar i demanar perdó a l'Elfreelang per haver ficat els dits al plat que havia preparat sense demanar-li permís.

    ResponElimina
  10. JP, ahir per la tarda anava pel carrer amb en Josep Lluís quan, per la vorera de la nostra dreta, s'apropaven un grup de persones (turistes). Al davant de tot, una noia molt alta i forta... i, sense més, els dos ens mirem i ens diem "Què és la cosina del risc?" :-DD

    Home, no crec que l'ELFRI s'enfadi per haver agafat la seva idea! ;-) al contrari, fa gràcia quan un blog s'inspira en un altre :-) és la famosa interacció blogaire :-))

    ResponElimina