Arran la cimera econòmica europea de dimecres, ens han dit que els bancs espanyols necessiten ingressar 26.000 milions d'euros per tal de recapitalitzar-se. En sentir això, la primera cosa que he fet és canviar la cartera de lloc, a una butxaca més segura, que la del darrere no m'ho sembla prou, te la lleven i no te n'adones. Però després d'escoltar una conversa interceptada per un telèfon que hem punxat, estic més tranquil perquè ja sé d'on trauran els diners que necessiten. Nosaltres l'únic que hem de fer és aprofitar-nos-en.
—Diga'm.
—Hola bon dia. És vosté Rafel Quevà Apagar.
—Sí sóc jo. Qui és?
—Sóc Ginés Pavilat, el director de la sucursal de Caixafurt, on vosté té el compte.
—Diga'm. Què volia?
—Només saludar-li i agrair-li la confiança dipositada en nosaltres durant tots aquests anys. I aprofitant l'ocasió, permeta'm que li informe d'una oferta especial per als nostres millors clients, com vosté, per agrair-los la seua fidelitat. Em pot atendre uns minuts?
—Sí, diga'm de què es tracta?
—Mire com li he dit, és una oferta especial. Caixafurt li ofereix la possibilitat d'aconseguir una vaixella de disseny, composta de sis plats exclusius que li donaran a la seua taula un toc de distinció. I el millor de tot és que no haurà de pagar res per adquirir-la.
—I què he de fer?
—Només per fer un dipòsit de sis mil euros a termini fix de cinc anys, la vaixella és seua. Pense que és una ocasió que no pot deixar escapar, perquè no li cobrarem comissions ni d'obertura ni d'estudi. Al finalitzar el termini podrà recuperar els seus diners íntegrament menys una quantitat legal del 3% anual per a cobrir les fluctuacions del mercat d'especulació financera i depreciació de la moneda, i el 1,5% de l'import de l'assegurança contra la volatilitat dels dipòsits, que es paga d'una sola vegada. És una assegurança que li cobreix contra la malversació de fons i l'apropiació indeguda per part del banc. Si això passara, vosté recuperaria el 50% del dipòsit després de deduir el factor de fluctuació, la prima de l'assegurança i la comissió del 5% per contingència sobrevinguda no esperada. D'aquesta manera, vosté durant cinc anys no s'ha de preocupar pels seus diners, ja que el banc s'encarregarà de tot el minvament dinerari gratuïtament. Com pot veure, és una bona manera d'aconseguir un regal sense gastar els seus estalvis. L'únic és que haurà de declarar-lo en l'IRPF com a ingressos extraordinaris percebuts en espècie. Què li sembla?
—Molt bé, m'ha convençut.
—Té algun dubte que vol que li aclarisca?
—Només en tinc un. De quin color ha dit que són els plats? És que m'agradaria que feren joc amb les estovalles que em van regalar també per fer desaparéixer uns estalvis que tenia fa uns anys.
—Hola bon dia. És vosté Rafel Quevà Apagar.
—Sí sóc jo. Qui és?
—Sóc Ginés Pavilat, el director de la sucursal de Caixafurt, on vosté té el compte.
—Diga'm. Què volia?
—Només saludar-li i agrair-li la confiança dipositada en nosaltres durant tots aquests anys. I aprofitant l'ocasió, permeta'm que li informe d'una oferta especial per als nostres millors clients, com vosté, per agrair-los la seua fidelitat. Em pot atendre uns minuts?
—Sí, diga'm de què es tracta?
—Mire com li he dit, és una oferta especial. Caixafurt li ofereix la possibilitat d'aconseguir una vaixella de disseny, composta de sis plats exclusius que li donaran a la seua taula un toc de distinció. I el millor de tot és que no haurà de pagar res per adquirir-la.
—I què he de fer?
—Només per fer un dipòsit de sis mil euros a termini fix de cinc anys, la vaixella és seua. Pense que és una ocasió que no pot deixar escapar, perquè no li cobrarem comissions ni d'obertura ni d'estudi. Al finalitzar el termini podrà recuperar els seus diners íntegrament menys una quantitat legal del 3% anual per a cobrir les fluctuacions del mercat d'especulació financera i depreciació de la moneda, i el 1,5% de l'import de l'assegurança contra la volatilitat dels dipòsits, que es paga d'una sola vegada. És una assegurança que li cobreix contra la malversació de fons i l'apropiació indeguda per part del banc. Si això passara, vosté recuperaria el 50% del dipòsit després de deduir el factor de fluctuació, la prima de l'assegurança i la comissió del 5% per contingència sobrevinguda no esperada. D'aquesta manera, vosté durant cinc anys no s'ha de preocupar pels seus diners, ja que el banc s'encarregarà de tot el minvament dinerari gratuïtament. Com pot veure, és una bona manera d'aconseguir un regal sense gastar els seus estalvis. L'únic és que haurà de declarar-lo en l'IRPF com a ingressos extraordinaris percebuts en espècie. Què li sembla?
—Molt bé, m'ha convençut.
—Té algun dubte que vol que li aclarisca?
—Només en tinc un. De quin color ha dit que són els plats? És que m'agradaria que feren joc amb les estovalles que em van regalar també per fer desaparéixer uns estalvis que tenia fa uns anys.
Mare de déu, no entenc com no t'ha cridat encara cap director del festival de cinema fantàstic i de terror de Sitges perquè li facis el guió d'alguna de les seves pel·lícules. A mi m'espanten més els teus posts que els films que s'hi projecten!
ResponEliminaPerò...si li prendran igual els diners anant a comprar els plats a un establiment asiàtic, i li cobraran amb uns "glàcies" i unes "levelències" molt "singulals" i econòmiques!!
ResponEliminaSeriosament, és que ets genial!! Quan penses vindre a l'Urgell? Treuré la vaixella bona! ;)
Molt bo!
ResponEliminaCaixafurt i Furtbanc tenen acords, oi? Sí, sí, és que aquests sistemes sembla que es van posant de moda...
ResponEliminaApaaaa JOTAPÉ! has fet un post molt llarg! ;-))
Els estalvis dels quals parles...eren dels que suporten els plats calents del Caixafurt? No ho havia pillat...stic menjant panellets amb mistela i no rutllo gaire... abraçades!
ResponEliminaT'haurien de fitxar els de la caixafurt! ai ai ai ai em temo que potser ens trucaran aviat!
ResponEliminaA mi no m'has convençut!
ResponEliminaÉs que a casa, quan som colla, passem de la dotzena, i clar...amb només sis plats no faig! ;)
XeXu. No sé com prendre'm això.;-)
ResponEliminacantireta. Gràcies. Prompte, que ja fa temps que no hi vaig, i és una terra que m'agrada molt. Panellets, que bons! Saps que jo alguna vegada n'he fet? Però normalment, per Tots Sants, faig bunyols.
kweilan. Gràcies.
Assumpta. Vaja, una vegada que faig un post llarg, tu en fas un comentari curt.;-)
Elfreelang. I para què voldrien fitxar-me?, si en aquests casos la realitat supera a la ficció.
fanal blau. És que el banc pensa que amb el que ens lleva no ens queda més que para convidar a u o, a tot estirar, a dos.
Veus? Per això val la pena anar-se fent l'aixovar de núvia des de ben jove! Perquè després no et falti ni la vaixella, ni les estovalles! Hahahaha! Quin desastre mare meva... cada cop que passo per aquí, en surto pensant "sí és que no anem bé... no anem bé!".
ResponElimina