Quan Lolita, la filla de Lola Flores es va casar, la gent es va aplegar massivament a l'església on s'anava a celebrar la cerimònia per tal de no perdre's l'esdeveniment. Davant d'aquella imprevisió que amenaçava amb deslluir la boda, i incapaç de controlar la situació, la genial Lola va fer una petició al públic present, que es va fer famosa, "Si me queréis irse".
Ahir es van conéixer les xifres de l'atur, les quals sumen 96.000 aturats més. L'explicació que dóna el govern d'aquesta pujada són, la fi de la temporada turística, les retallades de les autonomies i la incorporació a les llistes de joves que s'incorporen al mercat laboral, entre d'altres. El mateix govern reconeix que no sap que fer per reduir aquestes tossudes xifres. Jo des d'ací, volia suggerir-li, sense llevar-li serietat al drama que suposa per als aturats en particular, i per a la societat en general, que seguint l'exemple de Lola Flores provara a reduir la xifra d'aturats amb un "Si me queréis no apuntarse".
No m’estranyaria, coneixent el ball de números i arguments bastards que molts cops utilitzen els partits polítics, que aquesta fora una proposta que passés pel cap de demanar als seus afiliats.
ResponEliminaMítica, per cert, la imatge de la Flores enmig del batibull de gent demanant que marxessin. A l’alçada de la nata de Charlene Tilton (la Lucy de Dallas) a l’Angel Casas Show o el “yo he venido a hablar de mi libro” de Francisco Umbral.
No apuntar-s'hi no abaixaria l'atur, només falsejaria les dades. El que podríem fer és dir la frase de la Flores directament als polítics. Que marxin, si us plau. A Bèlgica van viure molt temps sense govern, i no els anava tan malament.
ResponEliminaCom que començaves a parlar d'una boda, creia que parlaries de la "boda de la Duquesa", que és alguna cosa que he sentit que està passant allà a prop de casa nostra, però segueixo sense saber de quina "duquesa" es tracta...
ResponEliminaAl final els únics que estan marxant són els estudiants amb un títol i una carrera sota al braç però sense feina. I els que de veritat haurien de marxar són els polítics. Però en fi, el món al revés...
ResponEliminaNo estic apuntada a les llistes... M'hi apunto?
ResponEliminaAins, jo em vaig apuntar el dilluns! Esperem que dure poc en la llista!
ResponEliminaJo tinc feina, espero que per molt temps. No m'hi apuntaré, els veig quan hi passo i em sembla terrible tanta gent desocupada i que tinguin ganes de carregar contra les autonomies per dir que és el nostre problema, i no el de tots.
ResponEliminaLo meu, el conte, és una ràbia literària contra els bancs ( el malalt rep aigua amb sang, en lloc de sang ) i a més li han fet un forat a la mà ( una via ) per posar-li sèrum, però se l'han deixat oberta, creiem que en un descuit. Per tant, perd sang... Metàfora dels diners, vaja, i de la impotència dels altres per regular els diners que en principi ens pertoquen.
Gràcies per demanar-ho, de vegades no escric clar. Tot bé? :-*
reflexió original...del que no es parla no existeix, del que no està apuntat es desconeix...ull que a Grècia feien servir aquesta pràctica .....
ResponEliminaòscar. Però uns demanarien al seus que no s'apuntaren i els altres que ho feren.
ResponEliminaAh!, el record de la Lucy m'ha alegrat el dia.
XeXu. Molt bo el comentari, si nos queréis irse, i no torneu.
Yáiza. Bé, supose que a hores d'ara ja sabràs qui és la duquessa. Com es nota que eres molt jove.
Anna Griera. Però no se'n van perquè no ens estimen.
Assumpta. Si t'apuntes el mes vinent et donaran la culpa a tu de la pujada de l'atur.
maria. Vaja, ho sent. Ja veuràs com trobes alguna cosa aviat.
cantireta. Gràcies per l'explicació.
Elfreelang. En Grècia ens guanyen, però ací aprenem ràpid.
Sí, és més fàcil que em donin una culpa que una feina... ho entenc :-)
ResponElimina