Una mostra de poder

No m'agrada mostrar-me autoritari, però hi ha vegades en què no veig una altra manera de resoldre un conflicte d'interessos, sobre tot quan sóc jo el que més interessos hi té.

Tot ha començat quan he obert la nevera per agafar una cervesa i en adonar-me de que no estava fresca, o no com a mi m'agrada, li he preguntat per què s'havia canviat de lloc. Si jo l'havia deixada a la part baixa, que és on més fred fa, per què l'havia trobada a la part de d'alt. Amb aquesta xuleria que tenen les cerveses, m'ha contestat que ella es posa on li dóna la gana. En sentir això la resta de productes que hi havia, amb començat tot un seguit de reivindicacions i protestes. Que si a la carn no li agrada estar al costat del peix perquè diu que fa pudor. Uns iogurts caducats, que si no saben perquè els compre si després no me'ls prenc. Un tros de formatge florit m'ha dit que deuria haver-lo embolicat amb paper de plata. Que si uns plàtans tenen la corfa negra per ficar-los dins de la nevera. La lletuga no està conforme en que cada vegada la pose a un lloc diferent, on no vulga estar la resta. Que què fan unes prunes pudentes al calaix de la fruita, que van a contagiar la resta de fruites. Però això què vol dir? Ací mane jo!

Bé, he hagut de buscar una solució política al conflicte i atendre algunes de les reivindicacions en uns casos i fer servir la força en uns altres, a més, calia evitar l'efecte contagi estenent-se les protestes al rebost i al armari del plats. També he hagut de dissoldre un aplec de una paella i una cassola indignades que ja duien uns quants dies acampades a la pica.

Ho he aconseguit. De nou, la llei i l'ordre regnen a la meua cuina.