237è joc literari. L'artista.

Aquesta és la meua participació al 237è joc literari proposat per Jesús M. Tibau

—Diga'm.

—Hola Joanet, sóc el pare.

—Hola pare, com estàs?

—Bé, ja saps amb les meues coses. Escolta! Que demà aniré a València, és que em toca la revisió de la vista i he pensat de passar a veure't. Com que ja fa temps que no vens pel poble...

—Sí pare, ja saps que estic molt ocupat amb els estudis. He de treballar molt les assignatures si vull passar a segon.

—Això està molt bé fill, a veure si enguany ens dones una alegria, que ja duus quatre anys en primer.

—És que... pare, tu no saps com de difícils són les assignatures de Belles Arts.

—Difícils i cares, que aquests estudis ens estan constant uns dinerots, eh?

—Vinga pare, no et preocupes que al final veuràs com no te'n penedeixes. Demà, quan vingues veuràs l'obra en què estic treballant ara. He descobert una tècnica impressionant amb uns resultats expectaculars, ja em diràs.

—Ai, fill!. No saps la il·lusió que ens fa a la mare i a mi tindre un artista a la família, serem l'enveja de tot el poble.