dimarts, 21 de febrer de 2012

Amb el permís del gran Gila


—¿Es el enemigo?.. Oiga, ¿ustedes podrían para la protesta un momento?... que si ¿pueden parar la protesta un momento?... Ahora sí le escucho... Le quería preguntar una cosa... no... ¿ustedes van a manifestarse mañana?... ¿a qué hora?... entonces, ¿cuándo?... ¿el domingo?... pero, ¿a que hora?... a las diez estamos todos acostaos... y ¿no podrían manifestarse por la tarde?, después del futbol... y ¿van a ir muchos?... ¡ala, que bestias!, no sé si habrá mamporros para tantos... bueno, nosotros iremos repartiendo y si alguno no recibe que lo diga... 

7 comentaris:

  1. Com en tantes altres situacions, més val prendre-s'ho en conya, com fas tu (molt ben recreat, per cert). Però saps què em preocupa? Que darrerament ens hem de prendre massa coses a conya, em temo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets molt bo parodiant al Gila. T'ha quedat superbé! :) més val riure que plorar...

      Elimina
  2. Bona paròdia! val més riure que plorar....la situació però ...és per plorar

    ResponElimina
  3. Sense paraules. I cabrejat. Encara més.

    ResponElimina
  4. Doncs jo crec que primer riuré, la paròdia s'ho val, i després ploraré...

    ResponElimina
  5. En Gila també s'hi hauria apuntat! No crec pas que s'emprenyi amb tu, però segur que estaria, també, ben emprenyat i avergonyit de la situació!

    ResponElimina