Li agradava anar a pescar. No emprava el temps lliure en una altra cosa. Aquesta fou una descoberta tardana ja que fou al jubilar-se quan un amic li la va recomanar, a ell mai se li hagués passat pel cap que trobaria tant de entreteniment assegut a la vora de la mar amb una canya entre les mans. Tot i que no havia aconseguit capturar cap peix es considerava tot un expert i a tothom que s'hi apropava li explicava amb entusiasme la tècnica de pesca que havia desenvolupat en aquests dos darrers anys, potser per això mateix ningú havia gosat dir-li que havia oblidat posar-li a la canya el fil i l'ham.
Bé, sempre tendim a donar la raó a aquells que pensem que estan bojos, en comptes de mirar de fer alguna cosa per ells. Però com li expliques això en aquest?
ResponEliminaSí, optem pel camí més còmode per a nosaltres.
EliminaAi, pobre home!!
ResponEliminaAra bé... la pregunta és "ell es sentia feliç?" perquè si estava content, doncs no calia pas dir-li res ;-))
Estic convençut de que ho era, per a què havíem de complicar-li la vida?
EliminaExactament! ;-)
EliminaPotser és que el tio era un geni i havia trencat totes les regles preestablertes de la pesca!
ResponEliminaI tant!, a més havia inventat la pesca sostenible.
Eliminajajajaja ves a saber si pescava igualment....
ResponEliminaPotser un constipat.
EliminaPescava converses, i era feliç.
ResponEliminaUna molt bona visió i diferent, no ho havia pensat.
EliminaUn teòric de la pesca... què importa si pescava o no... feia el mateix que fan tots els teòrics de qualsevol cosa, anar al seu rotllo sense comprovar si el rotllo s'acosta a la vida
EliminaMoltes gràcies.
ResponElimina