Fins a les deu del matí no m'he adonat que érem al febrer. Els mesos de gener i febrer sempre m'han semblat iguals, són freds, foscos i amb un nivell d'alegria de moderat a baix, contrastant tots dos amb el mes de desembre i març amb un oratge més agradable i són plens de llum i festes. L'únic que em feia sentir l'arribada del febrer era que la pujada de gener anava perdent graus d'inclinació i aleshores, començaven a omplir-se d'oxigen els pulmons de les economies domèstiques. Enguany però, per una confabulació dels mercats, la banca i els governs anterior i actual, s'ha decidit prolongar la pujada sine die, per això aquest matí, fins que no he obert la meua darrerament monòtona agenda, no m'he assabentat de l'estrena del nou mes. Un mes de febrer que té la consideració de portar uns dies de menys per a així, poder acabar-lo amb dignitat.
M'encanta el febrer perquè la boira ja va de baixa i el sol comença a escalfar en llocs arrecerats.
ResponEliminaMalgrat el traspàs d'enguany, això sí li podrem agrair al febrer: que sigui més curt. Coincideixo en la teva valoració, amb l'única salvetat que, dia a dia, els jorns s'allarguen i això s'agraeix enormement. Especialment en aquesta ciutat fosca on visc (ara, a les 17h encara tenim una micooona de llum; iuuhuu!)
ResponEliminaNo estem a febrer, estem a gener, però no el de 2012, un gener que va començar fa temps i que no s'ha dignat a acabar. Ja gairebé hi estem acostumats. Quan vingui febrer de veritat segur que ens n'adonarem!
ResponEliminaSí, ben dit ( tu ho dius tot bé :*)
ResponEliminaEL fred és l'excusa perquè no ens adormim, però fa tanta mandra...
ResponElimina"Febrer,...ja ve la primavera", canta Ma del Mar Bonet. Avui perquè és núvol, però en general no és pas un mes fosc.
ResponEliminaEl pitjor és que em sembla que a ni a l'agost encara no s'haurà acabat aquesta pujada. Tindríem sort si el febrer se l'emportés.
ResponEliminaAi, xiquet! :-(
ResponElimina