dimarts, 31 de gener de 2012

El sopar dels idiotes

Amb gran sorpresa per a mi, em convidaren al sopar dels idiotes i vaig anar-hi amb molts dubtes. Mai no m'hagués passat pel cap que algú em poguera considerar idiota. Llavors, per què m'havien convidat? El dubte em va llevar la gana i no vaig tastar res. Vaig passar tota la vetllada cavil·lant-hi. Sort que al final ho vaig esbrinar, no era al sopar com a idiota, només hi era per pagar-ne el compte. Quin descans!

7 comentaris:

  1. I van ser els idiotes els que t'hi van convidar, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. he he he he... quin descans! he he he he... aix! com em fas riure Jp. Això crec que no t'ho podré pagar mai. Tenen preu les rialles? I les bones estones?

      Elimina
  2. No pateixis home. Últimament tots paguem el compte al final del sopar, i sense haver tastat res!

    ResponElimina
  3. Val més passar per idiota i que te'l paguin, home!!

    ResponElimina
  4. però pagar sense sopar...això si és idiota....no?

    ResponElimina
  5. I si es fes passar pel cap de cambrers?

    ResponElimina
  6. Fet i fet, i tal com alguns utilitzen el cervell, el podríen tornar a fàbrica per recollir-ne els diners. Nou de trinca i sense desprecintar.

    ResponElimina