dimarts, 24 de gener de 2012

La mudança

Puntualment, tots els matins a les onze en punt, visitava les obres. Es tractava d'una construcció de cinc alçades amb la façana de rajola vista, molt assolellada, amb voreres amples on creixien alguns arbres, en un zona nova i per tant molt tranquil·la. Seia en un dels bancs que ja hi havia instal·lats, i hi romania cosa d'una hora o una hora i quart, llegint el diari gratuït que agafava a l'estació del metro. Després se'n tornava cap a casa per tal de preparar-se el dinar.

La preocupació que tenia per la lentitud de les obres es va esvair, quan un matí en què no es trobava gens bé, va comprovar que aquestes estaven acabades i que tot estava enllestit per a poder mudar-se del ruïnós pis fred i humit, on havia viscut durant més de quaranta anys. Dos dies després el soterraven en aquest lloc tan tranquil i assolellat. Les obres havien acabat a temps.

13 comentaris:

  1. Mare de déu. Encara que finalment sempre acabem trobant el nostre lloc i pensem que ja no ens tornarem a mudar, sempre ens quedarà una mudança per fer... la darrera...

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Doncs sí... realment una putada!

      Elimina
    2. No és la primera vegada que no aconseguisc expressar la idea duc al cap. He fet alguns canvis. A veure ara.

      Elimina
  3. Ainssss!!! S'ha de ser molt així, eh, per anar a vigilar aquestes obres! Collons! (perdó!)

    ResponElimina
  4. Se li devia fer llarga, l'espera. Al final, però, va aconseguit el seu (últim) piset; quina sort!

    ResponElimina
  5. Almenys d'aquest no s'haurà de preocupar de la hipoteca...

    ResponElimina
  6. Caram, ja són ganes anar a veure les obres del cementiri...

    Jo no sé pas on m'enterraran... ni la menor idea :-)

    ResponElimina
  7. "PUNTUALMENT, tots els matins a les onze en PUNT"...és redundant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crega, li'n posaré un exemple. Si vostè queda amb algú en un restaurant per sopar, diguem-ne a dos quarts de nou i hi arriba a les nou en punt, això no significa que haja estat puntual.

      Elimina
  8. aiiiiix, no m'hagrada ni pensar-hi...

    ResponElimina
  9. O sigui que estava content! El nínxol era millor que la casa... vaja!

    Uf! pobre home!

    ResponElimina
  10. Veig que hi ha hagut diverses interpretacions. La idea era que aquest home, que se sabia malalt i que duraria poc, trobava a la zona d'ampliació del cementiri el lloc on li agradaria descansar eternament. Però les obres anaven lentes i potser moriria abans. Llavors l'enterrarien en un nínxol vell d'aquells que reutilitzen quan els descendents no paguen les taxes corresponents.

    ResponElimina