Joguet de llauna i sense piles tot un tresor, tots els joguets es moren d'avorriment si no hi juguem, o sigui que qui els treu de l'avorriment som nosaltres o sigui que a jugar!
Jo crec que encara hi ha nens per a tot, que no es desanimi el vell joguet... i si noi és un nen serà un adult que se n'enamorarà...
Clar que si en comptes de ser així al natural fos dins d'una pantalleta, tindria un èxit brutal... com ens agraden les pantalles... a mi la primera, sobretot aquesta! :)
Si els joguets parlessin... Renovar-se, sempre. Avorrir-se, mai. M'agraden aquestes reflexions, i el joguet és una preciositat, però millor sense piles que el joc és per sí creatiu. Rep una abraçada.
I després, gasolina súper? I el carnet de moto? I l'autovia per fer pràctiques? Ai...! Ahir estava baixa de moral, avui he anat a xisclar a l'Stampida de Port Aventura i me trobo molt bé! Un petó!
Piles? Però que no porta carregador? I no va endollat a una pantalla plana? Ho veig magre, això...
ResponEliminaperò les mans que l'havien fet no li ho haguessin perdonat...
ResponEliminaXeXu. Potser aquest text també necessite renovar-se.
ResponEliminaCantireta. Pot ser, però el joguet s'avorreix.
Els nens ja no són el que eren/érem. Tempus fugit!
ResponEliminaJoguet de llauna i sense piles tot un tresor, tots els joguets es moren d'avorriment si no hi juguem, o sigui que qui els treu de l'avorriment som nosaltres o sigui que a jugar!
ResponEliminaEls joguets d'abans eren bons joguets, no com ara tots amb videoconsoles i demés...
ResponEliminaJo crec que encara hi ha nens per a tot, que no es desanimi el vell joguet... i si noi és un nen serà un adult que se n'enamorarà...
ResponEliminaClar que si en comptes de ser així al natural fos dins d'una pantalleta, tindria un èxit brutal... com ens agraden les pantalles... a mi la primera, sobretot aquesta! :)
Sense piles no som res....ara me'n vaig a connectar-me... vull dir a recarregar-me....quin enyor els joguets que anaven amb corda!
ResponEliminaCalen més joguets sense piles, i nens que juguin amb els joguets i no pas joguets que juguin amb els nens.
ResponEliminaSi els joguets parlessin... Renovar-se, sempre. Avorrir-se, mai. M'agraden aquestes reflexions, i el joguet és una preciositat, però millor sense piles que el joc és per sí creatiu. Rep una abraçada.
ResponEliminaI després, gasolina súper? I el carnet de moto? I l'autovia per fer pràctiques? Ai...!
ResponEliminaAhir estava baixa de moral, avui he anat a xisclar a l'Stampida de Port Aventura i me trobo molt bé! Un petó!