divendres, 6 de gener del 2012

Renovar-se o avorrir-se


Avorrit de romandre al magatzem,
un vell joguet de llanda anhelava dur piles,
deia que sense elles,
un nen mai no el demanaria.

11 comentaris:

  1. Piles? Però que no porta carregador? I no va endollat a una pantalla plana? Ho veig magre, això...

    ResponElimina
  2. però les mans que l'havien fet no li ho haguessin perdonat...

    ResponElimina
  3. XeXu. Potser aquest text també necessite renovar-se.

    Cantireta. Pot ser, però el joguet s'avorreix.

    ResponElimina
  4. Els nens ja no són el que eren/érem. Tempus fugit!

    ResponElimina
  5. Joguet de llauna i sense piles tot un tresor, tots els joguets es moren d'avorriment si no hi juguem, o sigui que qui els treu de l'avorriment som nosaltres o sigui que a jugar!

    ResponElimina
  6. Els joguets d'abans eren bons joguets, no com ara tots amb videoconsoles i demés...

    ResponElimina
  7. Jo crec que encara hi ha nens per a tot, que no es desanimi el vell joguet... i si noi és un nen serà un adult que se n'enamorarà...

    Clar que si en comptes de ser així al natural fos dins d'una pantalleta, tindria un èxit brutal... com ens agraden les pantalles... a mi la primera, sobretot aquesta! :)

    ResponElimina
  8. Sense piles no som res....ara me'n vaig a connectar-me... vull dir a recarregar-me....quin enyor els joguets que anaven amb corda!

    ResponElimina
  9. Calen més joguets sense piles, i nens que juguin amb els joguets i no pas joguets que juguin amb els nens.

    ResponElimina
  10. Si els joguets parlessin... Renovar-se, sempre. Avorrir-se, mai. M'agraden aquestes reflexions, i el joguet és una preciositat, però millor sense piles que el joc és per sí creatiu. Rep una abraçada.

    ResponElimina
  11. I després, gasolina súper? I el carnet de moto? I l'autovia per fer pràctiques? Ai...!
    Ahir estava baixa de moral, avui he anat a xisclar a l'Stampida de Port Aventura i me trobo molt bé! Un petó!

    ResponElimina