Sempre havia pensat que això no em passaria, que aquestes coses només li passen a la resta, però que arribat el cas, sabria controlar la situació. No vaig voler preparar-me quan m'ho aconsellaren i ara reconec que necessite ajuda.
Sóc a una sala envoltat per uns altres fracassats, a qui els ha passat el mateix que a mi, i que esperen igual que jo, sortir curats d'aquesta teràpia de grup. Aquesta és la meua primera sessió. M'han dit que el primer que he de fer és reconéixer la meua condició, per a la qual cosa, m'han demanat que em presente al grup.
—Hola bona vesprada, em dic una corbata de quadres i sóc, com tots vosaltres, un regal tornat.
Corbata de quadres... mai podrà combinar amb les camises de ratlles que ara es porten tant. (bé, això de que es porten, m'ho acabo d'inventar jo ara!).
ResponElimina:) he, he, he... gràcies pel somriure ni que sigui acosta de la corbata de quadres. Pobreta!
ResponEliminaAquestes dates són molt cruels amb infinitat de regals, els psicòlegs de regals tornats fan el seu agost.
ResponEliminaM'encanta !!
ResponEliminaEls portals de venda per internet van plens a vessar de regals orfes de pare i mare!
ResponEliminaSi us plau ,corbata de quadres, no té dret a queixar-se que, hi ha qui no pot assistir a aquest tipus de teràpia de grup per intentar recuperar-se.
ResponEliminaJo sóc una ampolleta d’aquelles de colònia perfumada i ja he estat encetada i guardada al fons de l’armari, fins el dia que es faci neteja general i em llencin a les escombraries. Com a mínim vostè pot gaudir de més d'una vida.
Osti què bo! encara ric ara...corbata de quadres...hehehe
ResponEliminaMolt bona, Jp. Molt bona!:)
ResponEliminaJo NO t'hagués regalat mai una cosa que hagueres tornat... t'aprecio massa :*
ResponEliminaBoníssim! :)
ResponEliminaI els meus ànims, també, per a la corbata: segur que tard o d'hora trobarà una camisa --llisa, quasi millor-- que la comprenga i l'accepte com mereix...
Moltes gràcies a tots pels comentaris tan amables i divertits.
ResponElimina