La guerra havia acabat i amb ella, els seus cinc anys com a corresponsal en aquell país llunyà. Dies més tard, creuant la porta d'entrada de sa casa, va sentir un so que no s'havia esborrat de la seua memòria, i que ara li semblava una bella melodia. L'olla exprés de la mare li donava, amb el seu xiulet, la benvinguda.
Quin descans, sentir els sorolls de casa! per fi!
ResponEliminaDesprés d'una guerra, qualsevol cosa que soni a llar, encara que sempre ens hagués semblat desagradable, ha de ser glòria.
ResponElimina... i tant!
ResponEliminaUna sopeta calentona, a casa. Mmmm sento l'oloreta reconfortant.
ResponEliminaSenzills i menuts sons que són capaços de fer-nos retornar al millor de les nostres memòries i experiències. M'ha agradat molt i molt!
ResponEliminaCert, no hi ha com poder tornar a casa després de passar una guerra i trobar-te que encara poden fer bullir l'olla.
ResponEliminaJpmerch, us esteu estovant molt.
ResponEliminaI aquella oloreta a caldo acabat de fer escampant-se per la casa.... ai! Vull una olla exprés!
ResponEliminaMillor que el lladruc del gos! Molt bé!
ResponElimina