dilluns, 23 de gener de 2012

La benvinguda

La guerra havia acabat i amb ella, els seus cinc anys com a corresponsal en aquell país llunyà. Dies més tard, creuant la porta d'entrada de sa casa, va sentir un so que no s'havia esborrat de la seua memòria, i que ara li semblava una bella melodia. L'olla exprés de la mare li donava, amb el seu xiulet, la benvinguda.

9 comentaris:

  1. Quin descans, sentir els sorolls de casa! per fi!

    ResponElimina
  2. Després d'una guerra, qualsevol cosa que soni a llar, encara que sempre ens hagués semblat desagradable, ha de ser glòria.

    ResponElimina
  3. Una sopeta calentona, a casa. Mmmm sento l'oloreta reconfortant.

    ResponElimina
  4. Senzills i menuts sons que són capaços de fer-nos retornar al millor de les nostres memòries i experiències. M'ha agradat molt i molt!

    ResponElimina
  5. Cert, no hi ha com poder tornar a casa després de passar una guerra i trobar-te que encara poden fer bullir l'olla.

    ResponElimina
  6. I aquella oloreta a caldo acabat de fer escampant-se per la casa.... ai! Vull una olla exprés!

    ResponElimina
  7. Millor que el lladruc del gos! Molt bé!

    ResponElimina