A la sala d'espera seia el Sr. Afonat. Pensava en la seua penosa situació: insomni, malsons, estrès, privacions, deutes... De la feina a casa i de casa a la feina, sense cap moment d'oci ni diversió. Sempre buscant una eixida que mai no trobava.
—Senyor Afonat, és el seu torn. Passe, per favor —va dir l'infermera, tot convidant-lo a acompanyar-la.
—Homeee! Què tal senyor Afonat? —el va saludar el metge —. Què el porta per ací? Assega's. Diga'm, què li passa?
—Mire doctor, és que com que estic tan fotut, he vingut per veure si em podien donar uns mesos de vida.
Som ben curiosos els humans. Estem fets caldo, però continuem aferrant-nos a la nostra lamentable vida sense posar-hi remei. Només volem no fer el viatge a l'altre barri.
ResponEliminaNo sé com entendre-ho!! Quan el metge "et dona uns mesos de vida" vol dir que estàs a punt de dinyar-la, no? Llavors, això és el que vol aquest home? Que la cosa s'acabi ràpid? =P Jo ho entenc així!
ResponEliminaJo crec que darrer l'humor hi ha una situació molt seriosa...l'home demanava un "suïcidi" facultatiu" un digui'm que això ha de durar poc i al mateix temps un petit al·licient per a viure el que li quedaria...
ResponEliminaJo hoi entenc bne bé així com l'Elfree!
EliminaDemanava un suïcidi, sense haver-se de prendre la molèstia de fer -ho ell... i potser si que tens raó, al mateix temps una mica d'alicient... sabent que queda poc.
M'agrada vore com Calders es mou per internet, per la catosfera.
ResponEliminaM'agrada que el país calderege, ho necessita.
Mmmmm... relat ambigu, JOTAPÉ... ara no sé si aquest pobre home vol que li diguin que "només" li queden uns mesos de vida, o si vol que li donin uns "mesos per poder VIURE" :-)
ResponEliminaJo he entès que l'home, el que vol, és... viure, viure i no seguir patint una vida gris! Que li donin, va, que necessito bones notícies...
ResponEliminaMillor que "un segon, desseguida estic amb vostè!"!!
ResponElimina