dijous, 31 de maig de 2012

248è Joc Literari. El cranc foraster.

Aquesta és la meua participació al 248è Joc Literari proposat per Jesús M. Tibau.


—Papa!, papa! —cridava el petit samaruc reclamant l'atenció de son pare— Vine! Mira!, aquell cranc m'ha furtat el berenar.

Un cranc es dirigia sense molta pressa cap a un forat que hi havia en una roca, disposat a menjar-s'hi tranquil·lament les dues gambetes que li havia arrabassat al samaruc.

—A veure! Qui és el malparit que li ha furtat el berenar al meu xiquet —va cridar el samaruc gran tot emprenyat.

—Aquell cranc!, pare. Aquell que va cap al forat.

Com que semblava que el samaruc no trobava on era el cranc, el fill el va assenyalar amb una de les seues aletes. Al mateix temps que el pare va trobar el cranc, aquest es va donar mitja volta per tal d'acomodar-se al forat, aleshores, es van creuar les mirades. Veient l'envergadura d'aquell estrany i malcarat cranc de mirada amenaçadora, el samaruc li va dir al fill:

—La mare t'ha dit més de mil vegades que està molt lleig assenyalar a algú amb l'aleta. Veus? Doncs, ara et quedes sense berenar per maleducat. Vinga! Anem cap a casa que està refrescant.

18 comentaris:

  1. És la millor sortida, per la porta d´enrrera, jejje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com diuen, una retirada a temps és una victòria.

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Pobre samaruquet, em sembla que es quedarà sense berenar molts dies...

    ResponElimina
  4. Molt entranyable! Segur que el samaruc aprendrà a defensar-se sol d'ara endavant, i a fer servir l'aleta per alguna altra cosa que no sigui assenyalar.

    ResponElimina
  5. El teu cranc ha inspirat el meu, ara he penjat la meva aportació!

    ResponElimina
  6. He de confessar que no coneixia els ciprinodòntids, així que ha estat tota una troballa, el samaruc poruc.

    ResponElimina
  7. "El samaruc (Valencia hispanica) és un peix de la família Valenciidae"

    "En l'actualitat, només es troba pràcticament en aigües del País Valencià."

    "La més similar, Valencia letourneuxi, es localitza a Albània i a l'oest de Grècia."

    "Des de la seua catalogació com a Valencia hispanica per Valenciennes el 1846 ha estat una espècie de gran interès faunístic ja que és un endemisme valencià i en greu perill d'extinció."

    Caram doncs, si diu que està en greu perill d'extinció i deixem els petits sense berenar... això no pot ser!!
    Clar que si el pobre pare samaruc s'enfronta al cranc i perd... tampoc pot pas ser...

    Què hem de fer???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram!, Assumpta, quina documentació!

      No et preocupes, que ja veus que l'amic AlfredRussel s'ocupa de que no s'extingisquen.

      Elimina
    2. És que la meva mami em va ensenyar que quan no sabia una cosa consultés el diccionari o l'enciclopèdia... li deia el "mataburros" hehe :-DD

      Elimina
  8. Un samaruc prudent... M'alegra veure que els nostres esforços per seleccionar els exemplars més aptes i evitar que s'extingisquen van donant resultats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els samarucs ja han aprés. Ara, els fartets.

      Elimina
  9. D'això se'n diu nedar i guardar la roba... bé, l'aleta... o la cara...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La cara, sobretot la cara i també el cul.

      Elimina