I aquell poble molt penedit per ser la causa, pel gran gasto social que generava, de que els seus governants no tingueren més diners per a malversar, acceptava de bon grat i fins i tot amb il·lusió, totes les mesures necessàries per assentar les bases d'un futur ple de disbauxa i malbaratament sostenibles.
:)) Me fas somriure...
ResponEliminaDe bon grat i amb il·lusió? Jo hauria fet servir unes altres paraules.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaIupiiiiiiiiiiii tots units!! Ajudem als pobres malversadooors!! Què seria d'ells sense unes víctimes tan maques com nosaltres? :-DD
ResponElimina:-DD
ResponElimina