Gràcies a deu anys d'investigació i treball amb el suport econòmic de l'estat, havia aconseguit el seu somni, ser un inventor reconegut. Havia inventat un objecte revolucionari que canviaria la manera de concebre el món. Ara, per rescabalar-se de l'esforç invertit, només calia que el govern decretara una llei per fer obligatori l'us d'aquest objecte que —i en això van estar tots d'acord— no servia per a res.
Jp, podries aparaular el nom d'aquest objecte!
ResponEliminaEncara estan buscant-li un nom.
EliminaUi, em sembla que això deu haver passat força vegades, de manera encoberta, però estàs parlant d'història viva...
ResponEliminaEs fa molta normativa, sobretot en matèria de seguretat, mediambientals, tractament de residus, protecció de dades, etc. que és extremadament complicada i quasi impossible de complir, si no és amb el concurs d'assessories que hi estan especialitzades abans, fins i tot, de que isquen les normes.
EliminaJp... a vegades fas una mica de por... eh? :)
ResponEliminaM'ho faré mirar. ;-)
Eliminahahahaha, quin final més... sorprenent i... poc sorprenent alhora! Segur que la vida quotidiana n'està ple d'aquests exemples. Ara, també està ple d'exemples de coses que no serveixen per res i que es venen. Diguem-li Teletienda?
ResponEliminaEn teletienda hi ha objectes realment curiosos, que potser no serveixen per a res, però són molt divertits.
EliminaTan real... que sembla mentida.
ResponEliminaEstà inspirat en cas proper.
EliminaAl final es tracta que tots hi posin cullerada i hi fotin bona sucada!
ResponEliminaTens raó. El que passa és hem parit un monstre que ara no podem donar-li de menjar.
EliminaLa meva padrina ja me n'explicava d'aquestes, mira si fa anys que passa.
ResponEliminaSi és que està tot inventat.
Elimina