dilluns, 28 de maig de 2012

A mi no m'enganyen

L'altra nit vaig anar a veure un espectacle còmic que m'havien recomanat. Consistia en un home que eixia a l'escenari amb un gos. Aleshores algú del públic deia un personatge famós i el gos contava un acudit imitant la veu del famós. M'estranya molt que un gos se sàpiga els acudits de memòria, de segur que duia una xuleta amagada.

7 comentaris:

  1. Ara que ho comentes, sí que és curiós, sí. Que un gos tingui memòria... umm... és sospitòs. Els peixos per exemple en tenen tres segons, de memòria! :-)

    ResponElimina
  2. Els gossos són llestos. M'atreviria a dir que més que algunes persones.

    ResponElimina
  3. Aparentment ningú no dóna importància a que el gos fos tan bon imitador, no?

    ResponElimina
  4. Encara que portés una xuleta amagada,
    parlar i imitar al famós, telaaaaaa!!
    Els meus cans mai han dit ni piu, això
    si, memòria molta ;)

    ResponElimina
  5. Segur que es tractava d'un digne hereu de la genialitat del "Risitas". Inoblidable...

    ResponElimina