divendres, 1 de febrer de 2013

Clarobscurs

La situació sociopolítica d'aquell país tenia llums i ombres. Els polítics tenien el costum de cobrar en negre, a canvi i per compensar, hi havia uns ciutadans que tenien l'amabilitat de mantenir la seua nòmina en blanc. 

PD. Després d'un idil·li de quinze dies amb la grip, ara s'ha fixat en un altre més jove i està a punt d'abandonar-me.

10 comentaris:

  1. La vida, però, no sempre és en blanc i negre. Acostuma a ser d'un gris tediós...

    ResponElimina
  2. Esperem que la llum prevalgui sobre les ombres, fins aniquilar-les!

    Deixala partir, no saps quin bé et farà!! :)
    Salut, nin!
    Bessets.

    ResponElimina
  3. Hahahaha el post és molt bo... però la postdata és genial :-DDD

    ResponElimina
  4. Has tornat en plena forma eh, Jp? M'alegro de "veure't"

    ResponElimina
  5. Sembla que els grisos, i els seus matisos, ja no estan de moda. Cuida't home!

    ResponElimina
  6. Les grips trenquen moltes parelles, pel mal humor que generen. És qüestió de saber veure els clarobscurs...

    ResponElimina
  7. Si que ha durat el vostre idil·li, però si s'ha acabat s'ha acabat... val més fer net! Me n'alegro de la teva tornada, Jp. A tope :)

    ResponElimina
  8. de tots és sabut que els amors no duren sempre, com elscasos decorrupció....vaja

    ResponElimina
  9. Actualitat en estat pur. Pur, i antropològic.

    ResponElimina
  10. Quinze dies amb la grip!!! Deunidó!!! Me n'alegro que estiguis millor.
    Referent al teu post d'avui... prefereixo no pronunciar-me que en diria alguna de grossa!

    ResponElimina