dilluns, 18 de febrer de 2013

Ruïnes. Relats Conjunts.

Lluís Rigalt i Farriols, Ruïnes, 1865
—Mira que eres cabut, sempre fas el mateix. Per no preguntar...
—Però tu creus que podem aturar-nos en qualsevol lloc? Hi ha més vehicles, saps? És molt perillós parar al mig de la carretera. S'ha de esperar el moment oportú.
—Sí, però mira així, on hem anat a parar. Perquè això pinta de Marina d'Or no en té, veritat?

17 comentaris:

  1. Això passa per fer cas del GPS, segur que el van anar seguint, i han arribat fins aquí...

    ResponElimina
  2. haha, potser han fet un viatge al futur ;)

    ResponElimina
  3. Home, segons el que t'agradi.... jo m'hi quedaria!

    ResponElimina
  4. segur que la bellesa és a l'interior.....entra i veuràs unes piscines que no te les acabes

    ResponElimina
  5. He, he, he... qui sap si per no preguntar descobriran coses precioses...

    ResponElimina
  6. Potser sí que han fet un viatge al futur!! Però els estudiosos del passat no en trauran gaire informació de Marina d'Or, com no trobin el cotxe d'aquestos que s'han perdut...

    ResponElimina
  7. Boníssim! deu caure prop de l'aeroport de Castelló també! o potser és a casa de la Rita

    ResponElimina
  8. Doncs no anava tant equivocat. Sembla l'estàtua que va caure.

    ResponElimina
  9. Doncs no hi ha platja, però és força bonic!

    ResponElimina
  10. Marina d'Or!!!... Res, aquí mateix... cinc minuts, tot recte. :-DDD

    ResponElimina
  11. Home, d'aquí uns quants anyets ben bé ho podria ser!

    ResponElimina
  12. Tu poses el capital i jo la cara, veuràs que bonic queda...
    Marina d'Or? Com el dia i la nit!!

    Molt bo!!
    Bessets.

    ResponElimina
  13. Quin contrast, quin ensurt, Marina d'Or!

    ResponElimina
  14. Ja t'ho deia que el GPS no entenia el català.

    ResponElimina
  15. S'han equivocat de carretera: no és Marina d'Or, és Terra Mítica.

    ResponElimina