divendres, 8 de febrer del 2013

Raons

Tots dos estaven segurs de que tenien la raó, però cap d'ells estava segur de quina era la discussió.

14 comentaris:

  1. Vostè no és JP Merch, vostè és Pere Calders.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Josep, però compte, que tinc tendència a fer-me autoretrats.

      Elimina
  2. El que importa és tenir raó, només faltaria! Tant és en què, del segon ningú no se'n recorda! Parlo amb sarcasme, per si no es nota el to del comentari.

    ResponElimina
  3. Jo, per si de cas, li diré que té vostè tota la raó del món. El que no veig clar és el joc de singularitats: la raó - les raons. No es tracta només de la marca de plural, aquí hi ha una qüestió de fons gens menyspreable. Els altres poden sempre tenir les (seves) raons, però jo no, jo tinc la raó i prou, en singular excloent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ací tenim un exemple d'un cas en què té més interés l'anàlisi que l'objecte analitzat.

      Elimina
  4. Estic segur que aquesta és una bona entrada al bloc. El que no estic segur és de quin tema tracta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estigues segur de que les meues entrades mai no tracten de res.

      Elimina
    2. Mmmmhhh... No n'estiguis tan segur. Gràcies. De res.

      Elimina
  5. Jp, després de llegir els teus posts, sempre boníssims i (estic d'acord amb en Josep) Calders total... (Estas segur que no et dius Calders de cognom, tu Jp?) llegeixo els comentaris i l'acaben de brodar... ets un crack!

    ResponElimina
  6. raó de més per voler tenir raó.

    ResponElimina
  7. Perdeu raons i esquelles, vaja. Les esquelles, per saber d'on vénen les raons ;D

    Bo, bo...

    ResponElimina