dimecres, 20 de febrer de 2013

D'espies i colesterolèmia

Quan arribà a casa es va trobar la dona amb la cara llarga. Normalment se la trobava així, però hui feia un mig sonriure, d'aquells que precedeixen a les sorpreses, que li va inquietar.
—Seu, que vull mostrar-te una cosa —en sentir aquestes paraules es va ratificar en el seua inquietud.
—Què és el que vols ensenyar-me? Vinga, va!, que tinc molta gana. Què has fet per a sopar? —va dir per tal preparar-se per al que sense remei li anava a caure al damunt.
—Espera, no sigues impacient! 
Aleshores, la dona va traure una grabadora d'un calaix i la va posar sobre la taula després d'haver-la engegat. S'hi escoltava unes veus, una d'elles era la d'ell. Se li podia sentir dir clarament: "... jo em prendre un bon chuletón, ara que la meua dona no m'està veient. Amb patates fregides per favor, que ja estic fart de menjar verdures pel colesterol."
—Però, d'on has tret això? No pot ser, si no hi havia cap florer a la taula. Que m'has fet espiar? No m'esperava això de tu.
—Però què dius de flors i d'espies!? Mira que ets tonto! Quan em crides per dir-me que et quedes a l'oficina perquè tens molta feina i que dinaràs una amanida preparada del supermercat, assegura't de penjar desprès el mòbil, home! Per cert, anem a sopar ja, que el bullit de verdures és als plats i es refredarà.

11 comentaris:

  1. Això també em va passar a mi amb la meva dona... ¿què potser m'heu espiat?

    ResponElimina
  2. Jo no crec en les dietes, sempre ens les acabem saltant. El bullit de verdures per sopar és una clara venjança que en aquest cas se serveix calenta!

    ResponElimina
  3. Ja es creia tant important... perquè algú l'espiava.

    S'ha de vigilar amb aquests mòbils indiscrets!!!

    ResponElimina
  4. Es que no et pots fiar ni de un mateix........sort que amb les verdures se li passarà la gana de cop.

    ResponElimina
  5. Pobre home, jo l'entenc... patates fregides són patates fregides, tu :-)))

    ResponElimina
  6. Els mòbils els carrega el diable. Però les verdures fan la vida molt llarga i trista! Una bona peça de carn sempre va bé! Sort que només l'enganyava amb això...

    ResponElimina
  7. Pobre home! Que mengi de gust i que es prengui un danacol després. Oli en un llum...diuen.

    ResponElimina
  8. ha,ha,ha...sort que li feia el salt amb unes "patatones" fregides...

    ResponElimina
  9. A mi la verdura m'agrada, sobretot les amanides. No suporto els purés, si mai vaig a l'hospital i m'obliguen a menjar-ne, ja em puc morir.

    He llegit que contra el colesterol és bona una poma per berenar.

    ResponElimina
  10. Ser infidel amb una peça de vedella no és pecat, és directament l'ascensor al cel de la proteïna :0)

    Petons.

    ResponElimina