D'espies i colesterolèmia

Quan arribà a casa es va trobar la dona amb la cara llarga. Normalment se la trobava així, però hui feia un mig sonriure, d'aquells que precedeixen a les sorpreses, que li va inquietar.

—Seu, que vull mostrar-te una cosa —en sentir aquestes paraules es va ratificar en el seua inquietud.

—Què és el que vols ensenyar-me? Vinga, va!, que tinc molta gana. Què has fet per a sopar? —va dir per tal preparar-se per al que sense remei li anava a caure al damunt.

—Espera, no sigues impacient! 

Aleshores, la dona va traure una grabadora d'un calaix i la va posar sobre la taula després d'haver-la engegat. S'hi escoltava unes veus, una d'elles era la d'ell. Se li podia sentir dir clarament: "... jo em prendre un bon chuletón, ara que la meua dona no m'està veient. Amb patates fregides per favor, que ja estic fart de menjar verdures pel colesterol."

—Però, d'on has tret això? No pot ser, si no hi havia cap florer a la taula. Que m'has fet espiar? No m'esperava això de tu.

—Però què dius de flors i d'espies!? Mira que ets tonto! Quan em crides per dir-me que et quedes a l'oficina perquè tens molta feina i que dinaràs una amanida preparada del supermercat, assegura't de penjar desprès el mòbil, home! Per cert, anem a sopar ja, que el bullit de verdures és als plats i es refredarà.