dijous, 6 de març del 2014

La por

Aquell dia tot va acabar, les esbroncades, els insults, les humiliacions, les pallisses i sobretot, vint anys de desamor i desil·lusió. Un remenat de bolets per a sopar, el seu plat preferit. Qui anava a pensar que en la cistella, n'hi hauria algun de verinós. Ningú sospitaria de la intencionalitat d'una dona que no havia fet una altra cosa en la seua vida que estimar i cuidar del seu marit, però que de bolets, no entenia un borrall. Però, una vegada més, la por anava en contra seua. La por a que aquell menjar no estiguera al seu gust —si ja ho deia ma mare: la teua dona no té traça per a la cuina—, i acabara estampant-li'l a la cara, va fer que aquesta desgraciada no s'estiguera de tastar-lo per veure si estava bé de sal.

14 comentaris:

  1. Avui el relat és brillant. Ho has sabut expressar molt bé amb molt poques paraules, i a mi me'n surten massa per comentar el text, perquè tot el que implica el que has escrit és massa fort i seriós com per comentar-ho a la babalà. Em permetràs que ho deixi aquí, tot i que és un tema per parlar-ne molt, i que et feliciti, un cop més, per la teva clarividència.

    ResponElimina
  2. Deixant de banda la duresa de la temàtica, el relat és rodó!

    ResponElimina
  3. Pobra dóna ni això li va sortir bé...Impactant.

    ResponElimina
  4. Tan trist com real, així són les coses entre els maltractadors i les maltractades, són com una simbiosi que fa que uns es busquen a uns altres i, lamentablement les maltractades funcionen així, tristament, de totes les maneres el conte magistral, d'un realisme tràgic.

    Vicent

    ResponElimina
  5. N'hi ha que neixen amb la flor al cul sense meréixer-s'ho. I n'hi ha que els passa a l'inrevés.

    ResponElimina
  6. Jo tampoc no diré gran cosa... impactant, Jp!
    Molt impactant i tristissim!!!

    ResponElimina
  7. No era verinós del tot, només tenia aquell punt d'al·lucinogen que li va donar el valor d'agafar la destral a mitjanit i fer feina, molta feina

    ResponElimina
  8. AAAAiiiii!!!! no es pot ser beneit en aquesta vida!

    La versió del Joan Gasull m'agrada més! heheheh!

    ResponElimina
  9. Les coses accessòries destorbant les essencials, les innombrables essencials.

    ResponElimina