Fa molt de fred. Ha perdut molta sang i el seu organisme ja no pot mantenir la temperatura vital. L'animal estenallat sobre la neu, atemorit i tremolós espera el final.
Potser algú diria que és llei de vida i que perquè uns mengin, uns altres han de ser caçats, però estic segur que el protagonista del teu relat no n'estaria gens d'acord.
El final de l'animal vital requereix una mica de compassió, una escalfor última. Aquests homes no la tenen, són caçadors.
ResponEliminaOlga Xirinacs
Em fa patir molt aquest tema.
ResponEliminaTe n'has sortit molt bé d'aquest tema... a mi em costa...
ResponEliminaPotser algú diria que és llei de vida i que perquè uns mengin, uns altres han de ser caçats, però estic segur que el protagonista del teu relat no n'estaria gens d'acord.
ResponEliminaM'ha semblat escoltar (i sentir) els seus gemecs.
ResponEliminaRas i curt, m'has fet venir una esgarrifança.
ResponEliminaCaram tu, quina estampa. Amb quatre paraules crees un escenari que se'ns manifesta molt i molt clar.
ResponEliminaQuin patiment, sí... I això que està tot ben condensadet, perquè no faci tant de mal...
ResponEliminad.
Ai pobre, potser que algú li engegui el tret de gràcia, no cal deixar-lo patir...
ResponEliminasempre passa el mateix...per uns gaudir els altres han de patir
ResponEliminaHe après una paraula nova, tan ben dita al relat...
ResponEliminaglups! se'm gela la sang
ResponEliminaUn patiment que fa gelar la sang.
ResponEliminaAquest cop, el post no fa riure. Molt ben escrit.
ResponElimina... esperem que l'hi arribi aviat i deixi de patir :(
ResponEliminaUn relat molt més dur que la pròpia imatge.
ResponEliminaPobrissó :-(
ResponElimina