Era molt desconfiat. Així que s'assabentà de que el seu banc estava en la llista dels rescatats, decidí que aquella entitat ja no era de la seua confiança. Arreplegà els cartons i se n'anà a dormir a un altre caixer.
Venia a dir Bon Nadal... però, m'he imaginat la situació que descrius i m'ha fet una mica de pena. Tant de bo ningú hagués de triar mai de la vida un caixer per a dormir...
Sembla que era un home desconfiat i previsor...
ResponEliminaMentre no el declarin a ell mateix perfil de risc...
ResponEliminaLi recomano anar a dormir en estacions de metro, dels bancs no en trobarà cap que estigui net.
ResponEliminaMolt bo Jcmerch, m'ha fet un somriure d'orella a orella, valen la pena micro-contes com aquest.
ResponEliminaVicent
El desnonat dorm al caixer i el banquer a la presó,
ResponEliminaI ningú no el rescata a ell...
ResponEliminaAquest banc corria perill de que l'hi trenquessin tots els vidres, millor marxar a sota un pont que no hagi dissenyat Calatrava
ResponEliminajo faria el mateix!
ResponEliminaVenia a dir Bon Nadal... però, m'he imaginat la situació que descrius i m'ha fet una mica de pena. Tant de bo ningú hagués de triar mai de la vida un caixer per a dormir...
ResponEliminaNo hi ha com tenir llibertat d'actuació. Si la teva entitat no et convenç, canvies i ja està.
ResponEliminaBrillant i punyent, com sempre!
ResponEliminaVols dir que en trobarà algun que sigui fiable? No ho sé pas...
ResponElimina