Sortí de casa amb un optimisme gens habitual en ell. Per primera vegada en la seua vida se sentia un home segur de si mateix. Sabia que a partir d'aleshores res impediria realitzar els seus projectes. I no era per a menys, aquell matí, havia aconseguit tornar a plegar pels mateixos plecs el prospecte d'un medicament.
Que ho posi al currículum, és tota una proesa!
ResponEliminade gent com ell ja no en queden, pot ser un exemplar únic
ResponEliminaSi havia aconseguit això ja podia aconseguir qualsevol cosa...
ResponEliminaDoncs té mèrit! Per aconseguir-ho s'ha de practicar molt. Jo encara ho estic provant.
ResponEliminaque ho mirin bé! segur que l'últim plec està de l'inrevés i forçat!
ResponEliminaCom a innocentada no està malament!
ResponEliminaSi no ho veig no m'ho crec.
ResponEliminaimpressionant jo mai me'n surto
ResponEliminaUn repte molt més difícil que intuir el teorema de Gôdel, valga'm Déu!
ResponEliminaNo m'estranya que fos optimista, em sembla que jo no ho he aconseguit mai...
ResponEliminaAra ja pot passar al nivell dos: els mapes
ResponEliminaServidora li passa amb els llençols. Origami pur ;-))
ResponElimina