L'errata

Els fills eren uns desentesos, ni tan sols es molestaren de fer esmenar el nom equivocat de la làpida, deien que, com que mai no va anar a escola, no se n'adonaria.

Pecats venials

El capellà badallava mentre escoltava la confessió del feligrés.

Desnonament

El termini per a tornar els diners s'havia complert àmpliament. Havien demanat un ajornament del deute però no l'havien aconseguit. Des de diverses associacions d'afectats es demanava un canvi en la legislació que esmenara el que consideraven una  injustícia social, però ja hi era massa tard. Un funcionari del jutjat auxiliat per quatre policies entrava en la seu social del banc i procedia, després de les formalitats pertinents, tot i les supliques del president, al desnonament del consell d'administració. La inclemència dels contribuents era innegable.

Funcionari expeditiu

L'home xicotet no entenia els arguments que li argüia el funcionari, no se sap si pel llenguatge tècnic o més bé per la injustícia que defenien. L'emprenyament era cada vegada més evident en veure que la seua reclamació no era atesa. El to de la seua veu va anar elevant-se fins a assolir la categoria de crits.

El funcionari, espantat, ja no deia res. Ara, li semblava que aquest home estava creixent a mesura de que cridava i gesticulava. Es va sentir molt amenaçat i va començar a  témer per la seua seguretat. Havia perdut clarament el control de la situació i calia recuperar-lo. Aleshores va recordar com sotmetia el seu gos quan es posava a lladrar. Expeditivament,  li va fotre un colp en tota la boca amb un exemplar del BOE enrotllat, mètode molt efectiu, ja que l'home va tornar de seguida a la seua grandària habitual.

L'alliberador d'ocells

Tots els 25 de mes, anava al banc per comprovar l'ingrés de la pensió i traure'n els diners necessaris per a les despeses del dia a dia. De tornada a casa passava per una pardaleria de Ciutat Vella on comprava dos o tres pardalets cada volta. Després, quan arribava a casa, disposava en un xicotet hortet que hi havia a la part de darrere amb dos llimoners i un magraner, uns platerets amb llavors, llet i molletes de pa, per tal de que els pardals s'enfortiren abans de tornar a volar lliures. Per a deixar-los menjar tranquils, entrava a casa i començava les tasques domestiques quotidianes. Quan de nou eixia a l'hortet, els ocells ja havien marxat i ell quedava sol, però content d'haver-los lliurats de l'avorriment de viure en una gàbia. Els havia regalat la llibertat. 

Quan el vell va morir, pocs el van trobar a faltar, algun amic, l'ocellaire, els pardalets i, curiosament, el gat del veí.

La insuportable normalitat del país

El que vull contar hui no té la gracieta final, jo almenys no li l'he trobada.

En un dels centres de El Corte Inglés que hi ha a València, fa poc han fet una remodelació al supermercat. Es tracta d'uns canvis en la ubicació dels productes per raons que desconec. La secció de vins, a banda de situar-la en un altre lloc, han aprofitat per reclassificar-los.

Dissabte passat, aprofitant que havia anat per fer unes compres, vaig entrar al supermercat per tal de veure si tenien un vi que solem comprar i així comparar-ne el preu. Es tracta d'un vi que pertany a la D.O. Utiel-Requena. Com que, com he dit abans, la col·locació era diferent a la que hi havia, vaig haver de donar dues voltes per les prestatgeries sense trobar la corresponent als "Vinos valencianos", que era com estaven abans. Llavors em vaig adonar que aquesta secció hi havia desaparegut, ja que la classificació que hi ha ara és —retolat en cristiano com era d'esperar—: "Rioja", "Ribera del Duero", "Castilla y León", "Castilla la Mancha", "Cataluña y Aragón" i "Otras D.O.". Cal dir que aquesta última secció possiblement era la que més referències —no la que més botelles— tenia i que la majoria eren vins valencians, alguns de Murcia i poc més.

Pot semblar cridaner als forans que en un centre comercial de València els vins valencians no meresquen un rètol propi, igual que passa amb els llibres en la nostra llengua, però això no és més que el reflex de la insuportable normalitat del nostre país que, per molt que ens pese, cada vegada és més normal.