Els fills eren uns desentesos, ni tan sols es molestaren de fer esmenar el nom equivocat de la làpida, deien que, com que mai no va anar a escola, no se n'adonaria.
Ell no però la resta dels vius sí! Sempre poden fer una fe d'errates si s'ho repensen. Quins fills més passotes, jo prefereixo que no hi posin res que una falta.
Oh, quina mala llet!
ResponEliminaquina deixadesa tu!
ResponEliminaRes, mira, el muerto al ollo y el bibo al voyo...
ResponEliminaTambé diuen: 2Tu estaràs al cel, però nosaltres a la glòria"
ResponEliminaQuin fills tan carallots!
Ell no però la resta dels vius sí! Sempre poden fer una fe d'errates si s'ho repensen. Quins fills més passotes, jo prefereixo que no hi posin res que una falta.
ResponEliminasempre es millor una errada ortogràfica que el de la vídua que va fer posar a la làpida: per fi sabré on passes les nits cabró.
ResponElimina:) I tenien raó... no se'n devia pas adonar no...
ResponEliminaPerò quina ràbia una falta d'ortografia per tota l'eternitat!
Penso el mateix que la Carme...ha,ha,ha...un petó!
ResponEliminaDoncs res, quan s'equivoqui el notari amb l'herència que vagin a reclamar a la peixateria.
ResponEliminaExcuses de mal pagador!
ResponEliminaAmb lletres d'or havien de haver-ho escrit, quina vergonya per als veïns!! jejje
ResponEliminaBona tarda!
Ves... potser ells tampoc se'n van adonar. El seu pare no va anar a l'escola, però ells la van aprofitar? ah!!!
ResponElimina