Joc literari proposat per Jesús Mª Tibau
 |
| Il·lustració d'Elisa Bernat |
—A tu et sembla bonic el que has fet?, ficar el iPad del pare en la rentadora?
—Papa, és que la pantalla estava tota plena de ditades i volia rentar-lo.
—Però nena, no saps que això no... Ai!, què faré amb tu... Quanta falta em fa ta mare. Va, vinga!, no passa res. Vine que anem a sopar.
—Que estàs enfadat?, papa.
—No, princesa, no. El pare no està enfadat.
—Per què plores?, papa.
està el pare com per demanar-li foc.....Però la pantalla ha quedat neta?
ResponEliminaPreciosa la innocència dels petits...i que tristoi el teu relat!
ResponEliminaNanit!
Oooooohhh!!!! quina peneta!!! :(
ResponEliminaL'ipad té remei, hi ha coses que no...
ResponElimina:)
Nen... què bell i trist...
ResponEliminaPetons de bona nit.
El meu nebot es va tirar a la piscina amb el mòbil quan li acabaven de regalar. Suposo que és normal, més val que falti el mòbil que no pas la mare.
ResponEliminaM'agraden aquestes escenes subtils en què la tragèdia es focalitza a través d'un objecte o una cosa aparentment de menys importància que el drama que els personatges duen dins. Transmet molt! Espero que l'ipad es pugui salvar i que no sigui aquest nou que val tants calés ;)
ResponEliminaEn Joan es la re-pera i estic completament d'acord amb el que diu la Sílvia. Si no fos pel comentari del Joan, ara aniria a dormir amb peneta. ( es que sempre començo a llegir els comentaris de baix a dalt :$).
ResponEliminaAh! però te de dir igualment que el trobo genial.
Moltes gràcies per participar!
ResponEliminaEn poques paraules podem imaginar un món de tristesa, tot i que ens arrenca un petit somriure l'innocència de la menuda, que pretén fer neteja, emulant la seva mare...
ResponEliminaMolt trist i tendre.