El termini per a tornar els diners s'havia complert àmpliament. Havien demanat un ajornament del deute però no l'havien aconseguit. Des de diverses associacions d'afectats es demanava un canvi en la legislació que esmenara el que consideraven una injustícia social, però ja hi era massa tard. Un funcionari del jutjat auxiliat per quatre policies entrava en la seu social del banc i procedia, després de les formalitats pertinents, tot i les supliques del president, al desnonament del consell d'administració. La inclemència dels contribuents era innegable.
Això era en un altre país, oi? :) Estaria bé que desnonessin algun consell d'administració de tant en tant!
ResponEliminaBon cap de setmana, Jp!
Somni feliç o premonició?
ResponEliminatant de bo fóra la segona opció ;)
Abraçada!
Històries amb final feliç....... :-)
ResponEliminaSembla més un somni que una realitat, però no deixem de somiar!
ResponEliminaBona nit!
DEMPEUS I OVACIÓ!
ResponEliminaDesbanquem-los!
ResponEliminaM'encantaria que fos realitat! bon diumenge i millor setmana!
ResponEliminaAleshores és quan has obert els ulls i has despertat, no?
ResponEliminaQuin somni tan bonic!!!
ResponEliminaOh!!!! Genial, genial, genial... que plorin una mica, sí...
ResponElimina