"I el següent lot consta d'una butaca de finals del segle XX que va pertànyer a l'ajuntament de València. Com poden veure en la projecció, és d'estil modernista i està entapissada en vellut roig. Com a dada anecdòtica, es conta que, a la que aleshores era la alcaldessa de la ciutat se li hi va encaixar el cul, que pel que sembla el tenia molt gros, i que ningú va poder treure-li'l de la butaca, la qual cosa explicaria la gran temporada que va romandre en l'alcaldia. Només una mascletà en què el pirotècnic va calcular malament la quantitat de pólvora, va fer que en prémer el cul per la por, l'alcaldessa s'alliberés de la butaca i, alhora, la ciutat de la seua alcaldessa. Però això ho desmenteixen algunes fonts. El preu d'eixida és de seixanta mil euros. Comencem la subhasta. Algú hi dóna més?..."
—Escolte! Per favor!, un moment. Que diuen l'Helena i la Carme que aquesta butaca no és d'estil modernista.
—No clar que no, jo el que volia dir és que aquesta butaca dóna molt d'estil a la gent moderna.
—Ah!, bueno, això és una altra cosa.
—Escolte! Per favor!, un moment. Que diuen l'Helena i la Carme que aquesta butaca no és d'estil modernista.
—No clar que no, jo el que volia dir és que aquesta butaca dóna molt d'estil a la gent moderna.
—Ah!, bueno, això és una altra cosa.
Quin tip de riure!!! Però d'estil modernista, precisament, no!
ResponEliminaMolt divertit. Crec que el següent pas serà vendre també els polítics. Alguns semblen mobles dels ajuntaments, diputacions o congressos. Fins i tot hi ha casos on valdria la pena treure la pols que porten a sobre.
ResponEliminahe, he, he... A no ser que l'alcaldessa el deixés planxat i desconegut després de l'encallada, té raó l'Helena, modernista no és ... ho era, Jp? Quina tela!
ResponEliminaHelena i Carme. Ja li ho he dit i ja veieu el que en diu. Aquests de les subhastes sempre enredant.
ResponEliminavols dir que amb aquest preu no hi va l'alcaldesa i tot
ResponEliminaMolt còmic, boníssim!! M'imagino fil per randa aquesta subhasta, surrealista. I també l'aparició de les especialistes (Helena i Carme) desmentint totes les apreciacions del subhastador. Que no ens enganyin :)
ResponEliminahe, he, he... Jp, ets únic!
ResponEliminaAquests subhastadors, són un cas!
Boníssim!
ResponEliminaSeixanta mil euros? Això ho pague jo. I digueu-me fetitxista...
m'he imaginat el cul de l'alcaldessa entaforada a la butaca! boníssim!
ResponEliminaL´alcaldessa anava vestida a conjunt, per casualitat??
ResponEliminaMolt bo Jp!
Nanit.
Quantes converses i pactes deu haver presenciat aquesta butaca, si podes parlar... triplicaria el preu ;) Això que amb tant de temps tinguen l'alcaldessa enganxada deu fer un tuf... eis,eis...
ResponEliminaBona nit Jp, ets excepcional:)
Ai, si la butaqueta podes parlar...
ResponEliminamolt bona l'anècdota, però el preu també el trobo excessiu.
ResponEliminaAra que potser en lloc de encoixinat potser hi ha algun tresor amagat de l'alcaldessa...
Genial. Sento la veuassa de fons... tens taps?
ResponEliminaBona l'aclaració!
ResponEliminaBon conte! Gràcies Jpmerch!
ResponElimina